Un poema a l'atzar del libre de la Montserrat Altarriba.
Llegeix-me els ulls.
Llegeix-me els ulls,
aquest espai obert a la paraula.
Torrent d'impressions. Epopeia viva
amb riscos d'alta mar que es fonen rebolcats
a voluptats sorrenques.
Del clar fons cristal·lí m'invento remors blaves
que abriven el desig, i en faig un bell romaç
per seduir-te el cor.
Aquest llibre no està escrit de poesia blanca
és dins del llac de sal que oneja la pupil·la,
i l'iris embruixat ho plasma amb dards de llum
a la pell fatigada de les dues parpelles.
Destria el seny del seny i esguarda vehement
el riu melangiós que inunda el llagrimall.
I sense més retard, llegeix-me amor, els ulls
fins esgotar-ne els mots, i arribar al desenllaç
que emmirallo a la pell
el filat sensitiu de la retina.
Montserrat Altarriba
Desitjo que la seva lectura t'acompanyi.
Veritablement els ulls són un espai obert a la paraula. Bonic poema.
ResponEliminaN'haurem de llegir més, ha estat un bon tast. Gràcies!
ResponEliminaNo conec aquesta autora però el seu poema és esplèndid. Hi ha tantes maneres de parlar sense emprar les paraules... El diàleg d'uns ulls que es troben pot ser un dels més intensos.
ResponEliminaAbraçada.
dins del llac de sal que oneja la pupil·la
ResponEliminai l'iris embruixat ho plasma...
"amb" el filat sensitiu de la retina?
Serà el misteri dels ulls i les mirades.
Preciós poema el de la Montserrat Altarriba.
Si no m'afanyo, en comptes de llum de posta, serà llum de matinada!
bona nit, onatge i gràcies per la descoberta!
Fantàstic poema, no coneixia aquesta escritora. Gràcies.
ResponEliminaJa no serà una desconeguda per a mi. Els seus veros són una autèntica meravella-
Moltíssimes gràcies, onatge. Quina sorpresa més gratificant. Tinc una llista molt llarga de delicadeses per agrair-te.
ResponEliminadonadesal
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMe'n alegro que us hagi agradat el llibre.
ResponEliminaMontserrat esborra la llista que no hi ha més llista que la dels que no paguen i roben [que són molts i massa...] i també la llista dels que no s'han d'anar a votar, que també és molt llarga...
Una abraçada.
onatge