dijous, 4 de febrer de 2010

S'enamoren de mi...

Hi ha dies
que les llàgrimes
s'enamoren de mi,
no sé si és
un amor correspost...


Plorar és com
la rosada de l'ànima
que fa germinar enfora...


La tristesa s'ha
d'estendre al sol
com si fos un
mocador de fil
amb el brodat
del teu nom...

onatge

6 comentaris:

  1. Sí, potser si estenem la tristesa el sol ens eixugarà les llàgrimes.

    ResponElimina
  2. noves flors, creus que podríem viure sense llàgrimes...?

    myself gràcies per les teves paraules, però tens raó, només sóc un petit tros...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  3. millor un bon troç de poeta!
    bon dia onatge!

    ResponElimina
  4. Malgrat la modèstia, ens agrada venir a llegir-te, amb llàgrimes o sense...

    ResponElimina
  5. Cèlia, i a mi saber que hi sou...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina