Hi ha dies
que les llàgrimes
s'enamoren de mi,
no sé si és
un amor correspost...
Plorar és com
la rosada de l'ànima
que fa germinar enfora...
La tristesa s'ha
d'estendre al sol
com si fos un
mocador de fil
amb el brodat
del teu nom...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sí, potser si estenem la tristesa el sol ens eixugarà les llàgrimes.
ResponEliminaQuin tros de poeta :)
ResponEliminanoves flors, creus que podríem viure sense llàgrimes...?
ResponEliminamyself gràcies per les teves paraules, però tens raó, només sóc un petit tros...
Una abraçada.
onatge
millor un bon troç de poeta!
ResponEliminabon dia onatge!
Malgrat la modèstia, ens agrada venir a llegir-te, amb llàgrimes o sense...
ResponEliminaCèlia, i a mi saber que hi sou...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge