A cor obert
convido la lluna
i la nit esdevé
un far que
ens du a bon port.
Els mots
s’enlairen
com estels.
Sota el cel
sense pressa
masteguem
la sàvia de
les arrels.
De dues
soledats
forgem una
companyia.
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una bona convidada la lluna, sempre acompanya i fa somiar.
ResponEliminaBona companyia, onatge...