diumenge, 21 de febrer del 2010

Al llaurat de la ferida...



-En record del llaurador
i sembrador de mots i sentiments-

Pluja.
Abraçada de felicitat.
Brisa de desig.
Llavis de poema.
Rellotge de sol
a temps de lluna.

Pessic de temps
a les fulles dels arbres.
Arracades a la llàgrima.
Petó corcat a la fusta del temps.
Plou als sembrats de la meva pell.
Fruit a l’abraçada profunda.
Aixada al llaurat de la ferida.
onatge
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

6 comentaris:

  1. fanal blau22 de febrer del 2010, a les 8:57

    Bonic poema homenatge a Espriu, onatge!
    Molt bon dia tinguis!

    ResponElimina
  2. onatge22 de febrer del 2010, a les 10:29

    fanal blau, gràcies. Només desitjo el mateix dia que tinguis tu.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  3. Mònica22 de febrer del 2010, a les 10:53

    Aquest poema té unes imatges fantàstiques. M'ha agradat especialment el petó corcat.

    ResponElimina
  4. Rita22 de febrer del 2010, a les 11:44

    Un bonic homenatge!
    Bon dia!

    ResponElimina
  5. Galionar22 de febrer del 2010, a les 19:57

    Una molt bona idea, aquest homenatge conjunt a Salvador Espriu. Llàstima que la "quedada" hagi estat al matí en hores de feina i algunes persones no hi haguem pogut participar...
    Bon poema, la teva aportació.

    ResponElimina
  6. onatge23 de febrer del 2010, a les 15:34

    Mònica, sempre hi ha alguna cosa que es corca...

    Rita, gràcies.

    galionar, he de dir que la idea va néixer de la Roser Caño Valls i de'n Víctor Pàmies.

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)