diumenge, 21 de febrer de 2010

Al llaurat de la ferida...



-En record del llaurador

i sembrador de mots i sentiments-

Pluja.

Abraçada
de felicitat.
Brisa de desig.

Llavis de poema.
Rellotge de sol

a temps de lluna.


Pessic de temps

a les fulles dels arbres.

Arracades a la llàgrima.
Petó corcat a la
fusta del temps.
Plou als sembrats
de la meva pell.
Fruit a l’abraçada profunda.
Aixada al llaurat de la ferida.

onatge

6 comentaris:

  1. Bonic poema homenatge a Espriu, onatge!
    Molt bon dia tinguis!

    ResponSuprimeix
  2. fanal blau, gràcies. Només desitjo el mateix dia que tinguis tu.

    Salut.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Aquest poema té unes imatges fantàstiques. M'ha agradat especialment el petó corcat.

    ResponSuprimeix
  4. Una molt bona idea, aquest homenatge conjunt a Salvador Espriu. Llàstima que la "quedada" hagi estat al matí en hores de feina i algunes persones no hi haguem pogut participar...
    Bon poema, la teva aportació.

    ResponSuprimeix
  5. Mònica, sempre hi ha alguna cosa que es corca...

    Rita, gràcies.

    galionar, he de dir que la idea va néixer de la Roser Caño Valls i de'n Víctor Pàmies.

    Una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix