dimarts, 22 de maig de 2012

Vola lliure...

















Vola lliure, només amb les
cadenes de la terra.
Vola, t’has de sentir lliure,
fes-te amiga del vent.
Trobaràs paraules que
et semblaran ocells.
Mira el mar, trobaràs el teu diàleg.
I si plou, crida’m,
vull passejar amb tu,
empaitarem gotes d’aigua
per la nostra petita tempesta.
Olor de terra quan
la pluja s’asserena.
Ens besarem amb gust de mar,
resseguirem roques de pell tendre...
Serem dona i home
en la mateixa barca.
El far ens farà saber
quan toquem port...
onatge




5 comentaris:

  1. Te missatge Onatge.
    Bonic del començament al final !

    ResponElimina
  2. Tots hauriem de poder volar lliures com ocells, com petits núvols...El vent sempre ens durà a bon port...O potser a bon far???

    ResponElimina
  3. Si no volem, aquí a ras del terra.... serem allò que se'n diu "carne de cañón".
    Salut i llibertat!

    ResponElimina
  4. Bonic poema.Dels últims que t'he llegit un dels més sensuals. M'agrada especialment el vers:
    "Ens besarem amb gust de mar,"
    Una salutació!

    ResponElimina