diumenge, 20 de maig de 2012

Improvisació (c)












Dins del nostre silenci
hi ha l’eco de les veus,
el jardí de les carícies,
les flors han perdut pètals,
però nosaltres encara
hi som..., respirem amb
l’alè del poema, i amb la
rosada humitegem els
llavis ressecs i coneguts...
onatge

4 comentaris:

  1. Fa bo de llegir aquest poema en un dia de pluja als vidres i ressó de tronades a les muntanyes.

    Bona tarda de diumenge Onatge.

    ResponElimina
  2. No en tinc cap dubte que hi ets... Ho deia fa uns dies, el teu silenci està connotat de molta vida callada que se'm fa estranyament coneguda...

    ResponElimina
  3. El silenci pot amagar moltes coses, xiuxiueig de
    paraules no dites, pètals de carícies, records
    de somnis, gotes de rosada amb gust de poema...
    Silenci de lluna al teu del far.

    ResponElimina