(de la llibretada)
Miro endavant
però encara
sento trucs d’ahir.
Sempre hi ha un sol
malgrat que de vegades
ens quedem a l’ombra...
O quan tenim
els sentiments
a peu pla
i el cor als núvols...
L’amor ens aboca
a la mar amb
una barca
sense rems,
només estimant
podrem remar endavant...
onatge
No sé perquè, però el trobo especialment bonic, aquest poema...M'agrada això de tenir els sentiments a peu pla i el cor als núvols...
ResponEliminaCal remar sempre endavant!
Bona nit.
Sempre som un viatge endavant, fins que ja no podem remar...
EliminaDes del far tarda bona.
onatge
A mi també em sembla un poema ben bonic i esperançador, aquest remar endavant, estimant..., malgrat a vegades siguem a l'ombra.
ResponEliminaAbraçada cap al far!
De vegades hem d'estar a l'ombra per no cremar-nos...
EliminaDes del far tarda bona.
onatge