(de la llibretada)
Ara em miro els ocells,
no professen cap religió,
no estan encegats amb
cap color polític, no
paguen impostos, parlen
l’idioma matern, són
independents, estimen per
damunt de tot la mare
Natura,
no tenen les baules
de cap hipoteca...,
no beuen no fumen,
són feliços si no els
emprenyen els humans,
no necessiten cap
psicòleg/a,
són lliures, són fidels
a les seves arrels,
gaudeixen de la seva vida
que saben que és una volada...
onatge
Jo vull ser ocell, doncs!
ResponEliminaLlàstima que ja he fet tard! :)
És clar, són feliços perquè són lliures, encara que la seva vida sigui només una volada...Però és una volada, sense lligams de cap mena!
ResponEliminaCarme mai no és tard, tu sempre seràs gavina de bosc...
ResponEliminaDes del far nit bona.
onatge
M. Roser justa la fusta! Només som els estúpids humans que els que canten més bé els tanquem dins d'una gàbia, com canta la Trinca...
ResponEliminaDes del far nit bona.
onatge