Ara el vent em
passa les fulles
i és difícil
escriure el que sento i penso.
Les paraules
també juguen a saltar...
Els punts
suspensius sempre
són companyia
o desert.
Veig els trens
aturats a els vies
com cossos
sense sang.
El far que
dorm de dia.
Penso i parlo
damunt del paper.
Les pomes
encara són verdes.
Tinc set de la
font de sempre.
Mare i pare i
tres fills, tots
amb bicicleta,
el petit s’ha
estampat
contra un fanal
ara el seu
plor canta a l’aire.
Vaig a canviar
l’aigua de les olives.
Això ja és una
altra cosa...
El sol fa d’aprenent
de pintor
i dóna
pinzellades al cel,
els núvols fan
el mateix.
Ha arribat la
filla i això
ja és Festa
Major!
De vegades el
silenci
és missatge i
paraula.
I tot és
record, com les flames
que
travessaven la nit,
o la partitura
que escrivíem
al pentagrama
de la pell...
Viure és
recordar,
i recordar és
viure.
Moriré i seré pa
de record,
fins que s’assequi...
Dia bo!
onatge
M'agrada el teu dia bo!
ResponEliminaElfreelang va ser compartit amb les teves paraules...
EliminaDes del far amb bona mar.
onatge
Normalment anem fent la viu viu, i els dies van passant sense pena ni glòria... Però de tant en tant, alguna cosa ens ve a canviar la nostra rutina diaria i aleshores estem alegres i el món ens sembla més bonic...Si algú vol saber-ne el perquè diem: Avui he tingut un bon dia!!!
ResponEliminaQue tinguis molts bons dies al teu far.
M. Roser sempre arribes al far...
EliminaDes del far amb bona mar.
onatge