Brevetat en el temps d'estimar...
Efímeres carícies al pentagrama
del teu cos... i sense timó
ens deixem endur per les onades
fins la nostra platja,
el far ens diu hola,
la lluna ens fa el ple...
onatge
Efímeres carícies al pentagrama
del teu cos... i sense timó
ens deixem endur per les onades
fins la nostra platja,
el far ens diu hola,
la lluna ens fa el ple...
Hi ha brevetats, que a vegades són difícils de pair... espero que no sigui aquest el tema ... i que els amants puguin emmirallar-se amb la lluna que fa el ple.
ResponEliminaFeliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
ResponEliminai la seva pau no es mudava;
i qui d’uns ulls d’amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l’engany.
I qui els seus dies l’un per la vàlua de l’altre
estima, com les parts iguals
d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç
del record que fuig per un altre.
Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
insaciable que és, ens lleva
fins l’esperança, casta penyora de la treva
que la mort havia atorgat.
Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s’abandona a una aigua serena.
C. Riba
Hola Carme, aquest poema ja té un temps... Tot va bé...
ResponEliminaHola Amant de les ombres, amb aquest poema has posat la llum...
ResponEliminaJa veig que heu fet un pacte amb la lluna, si fins i tot us fa el ple...I si és com el d'aquest cap de setmana...
ResponEliminaUn poema breu, però rodó.