dimarts, 8 de maig del 2012

Brevetat...


















Brevetat en el temps d'estimar...
Efímeres carícies al pentagrama
del teu cos... i sense timó
ens deixem endur per les onades
fins la nostra platja,
el far ens diu hola,
la lluna ens fa el pl
e...
onatge

5 comentaris:

  1. Hi ha brevetats, que a vegades són difícils de pair... espero que no sigui aquest el tema ... i que els amants puguin emmirallar-se amb la lluna que fa el ple.

    ResponElimina
  2. Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
    i la seva pau no es mudava;
    i qui d’uns ulls d’amor sotjant la gorga brava
    no hi ha vist terrejar l’engany.

    I qui els seus dies l’un per la vàlua de l’altre
    estima, com les parts iguals
    d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç
    del record que fuig per un altre.

    Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
    insaciable que és, ens lleva
    fins l’esperança, casta penyora de la treva
    que la mort havia atorgat.

    Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
    que deixa els rems i, ajagut
    dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
    s’abandona a una aigua serena.

    C. Riba

    ResponElimina
  3. Hola Carme, aquest poema ja té un temps... Tot va bé...

    ResponElimina
  4. Hola Amant de les ombres, amb aquest poema has posat la llum...

    ResponElimina
  5. Ja veig que heu fet un pacte amb la lluna, si fins i tot us fa el ple...I si és com el d'aquest cap de setmana...
    Un poema breu, però rodó.

    ResponElimina