(Poema de la llibretada...)
El perfum
de la teva ombra,
les meves marees
d'home a la
teva lluna.
Trànsit de paraules,
s'asseuen en un banc
en companyia
del verb, arriba
la conjugació
en primera persona.
El cor em fa
el gran dictat...
M'allibero
de la mandra
d'estimar-te.
Em desvetlles el somni,
has posat lluna
als meus llavis,
a la teva platja
hi tinc penyora d'enyor...
onatge
Les ombres vénen amb el perfum de la solitud... Fins i tot les seves llàgrimes mullen les parets on, el seu reflex, encara que tremolós, anuncia que el món es mou i la vida batega.
ResponEliminaQuan vegis reflectir-se a la paret una ombra, estigues content: és la demostració palpable de la vida. El mateix passa amb l'enyor: és vida viscuda de debò.
Amant de les ombres, les teves paraules són pa per la reflexió...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Bona feina, onatge!
ResponEliminaSalutacions.
Ariadna, una abraçada!
ResponEliminaonatge