diumenge, 13 de maig de 2012

Alluna'm...














Alluna’m
amb la teva
proximitat propera...

M’endormisco
amb coixí de vida.
Em desperto amb el mar,
la platja de les gavines,
el cafè curt però amb cos.

Miro cap al cel,
un joc de vents i núvols.

Agafo paper i tinta,
la barca del viatge.
La marinada s’asseu amb mi...
onatge

2 comentaris:

  1. La marinada s'asseu amb mí...I de que deveu parlar tu i ella? Potser et xiuxiueja les paraules del poema mentre tu mires cap al cel...
    El far, un bon lloc per allunar!!!

    ResponElimina
  2. Posa pols d'aventura i un pessic de somnis sota el coixí per si has de pagar un preu per allunar-te... Alluna't, però no t'allunyis!

    ResponElimina