MARE...
Engendrar
un fill/a
no
és ser Mare.
Nou
mesos abrigant
el
caliu de vida,
bressolant
els batecs
del
nou ésser.
Sovint
ha de lluitar
per
ser Dona i ser Mare.
La
societat masclista
la
condemna, més que
no
donar-li una mà.
La
religió amb una
túnica
d’hipocresia
la
repudia per impura...
Ser
Mare és un sentiment,
una
vocació, entrega.
Sense
Tu no hi ha vida.
No
hi ha res comparable
a
donar vida a la vida.
El
dia de la mare, només
és
un pètal de la flor de viure,
és
el llaurar cada dia
que
dóna força als
sembrats
de la vida.
L’amor
de Mare és únic,
no
sé si el més pur,
però
sí el que no posa
mai
condicions, sempre és amor.
És
pluja i és sol,
la
lluna i el cel, l’estrella
i
el far de la vida.
És
qui abraça les llàgrimes,
i
fa festa amb els teus somriures,
qui
vetlla les teves nits d’insomni,
la
que acompanya les teves
primeres
passes al camí de la vida.
Mare
sempre és poema
de
presència i en perdem
la
rima amb la seva absència.
Parir
no és ser mare,
ser
mare és un sentiment
que
galopa a la sang,
un
instint ancestral
a
estimar l’infant.
Qui
té mare, gran boca bada.
També
és veritat que de
mare,
només n’hi ha una...
El
dia de..., un número
en
vermell al calendari,
un
dia no és res..., compta
el
viure i l’actitud de cada dia.
En
lloc d’educar nenes i nens
hem
de formar persones.
Mare
ja tinc una edat,
no
sé si he estat i sóc
un
bon fill, suposo
que
deu haver-hi de tot...
T’estimo.
Mai no m’he
comportat
amb ganes de fer mal.
Mai
no s’està preparat
per
dir adéu a la Mare.
Després
queda el gran buit,
l’ombra
de la mare,
la
butaca buida i freda.
Però
ara és festa de companyia,
flors
d’alegria, caliu...
La
Mare amb una mirada
entén
la seu fill/a,
sap
què li passa, pateix.
Per
ser Mare no hi ha
manual
d’instruccions
ni
certificat de garantia,
afortunadament...
Mare
perdona’m, no
he
acabat el poema
perquè
m’he entretingut
al
facebook...
T’ESTIMO!
onatge,
maig 2012
Bon poema.
ResponEliminaFelicitats a totes les mares!!!
Mai no s'està preparat per dir adéu a la mare perquè la mare no mor fins el dia en què mors tu... Forma part de tu mateix i viu en tant que tu visquis.
ResponEliminaFeliç dia de la mare
Molt emotiu i amb somriure final el teu poema a la mare...
ResponEliminauna abraçada fins el far!
ja tens raó, ja, que ser mare no és parir i que parir no és ser mare.
ResponEliminaI també és cert que a la mare (i també al pare) els portem dins per sempre. per això malgrat el buit, ens acompanyen i ens aconsellen tota la vida.
Molt bonic! és un sentiment tan gran i tan difícil d`expressr
ResponEliminaPenso que el dia de la mare hauria de ser ahir, avi, demà i sempre. Qui tingui la sort de tenir-la encara, que l'estimi molt...
ResponEliminaPerdó, volia dir , avui...
EliminaQue bonic! Molt tendre!
ResponEliminaUna abraçada profunda a totes...
ResponEliminaDes del far amb bon onatge