Retalla il·lusions de paper,
estima amb força
i es faran realitat.
Planta la llavor
d’un bon desig,
rega-la cada dia
i florirà.
No esperis rebre
amb la mà de la mandra...
Somia damunt d’un coixí
blanc així cap color
no et distraurà.
De tant en tant
obre els ulls perquè
el somni pugui viure...
Respira malgrat la
incertesa que duu el vent.
Respira.
L’alegria depèn
de l’espina anímica.
De vegades és
clava una espina
i per la ferida
es perd l’alegria.
Si tens fred al cor
no podràs edificar res...
Tot seria de gel.
Deixa sempre una penyora
que puguis tornar.
Sigues tu i res més...
onatge
Fora mandra per estimar i per viure!
ResponEliminaGràcies Onatge!
Lavanda al coixí,
ResponEliminasomni de primavera.
Dolors
Plantar la llavor d'un desig...i tant que sí! Si no plantem, no recollim!
ResponEliminaUn petó, onatge!
M'agrada molt el teu poema, moltes coses, que comparteixo... retallar il·lusions de paper perquè es facin realitat... plantar llavors... tot això crec que ho sé fer prou bé. Ara... allò més difícil és el final. Ser jo i no res més, noi, no me n'acabo de sortir! :)
ResponEliminaCom diu na Carme, difícil ser un mateix, intentem que sigui aixi cada dia :)
ResponEliminaun petonet, que passis bon dimarts maco.
Joana no es mereixen.
ResponEliminaDolors provaré la teva suggerència...
fanal blau gràcies per plantar les teves paraules...
Carme el que vull dir amb "Sigues tu i res més...", intento dir que cada persona sigui ella sense que els altres imposin res, ni moral ni social. Ja sé que no és fàcil...
Lucia, el mateix, intentar ser nosaltres sense etiquetes ni imposicions...
Una abraçada "perquè vull".
onatge