Sant Jordi
no va matar el drac,
encara treu foc,
està en nòmina...,
viatja en cotxe oficial,
té xofer i una secretària.
Parla molt i no diu res.
La seva flamarada
no la controla ningú.
Es fa dir: Senyor Drac.
Baveja estupidesa,
però tothom li fa
la gara-gara.
Treu foc pels queixals
i té molt mala flama.
Quina llàstima
que sant Jordi
no hagués mort el drac,
ara no estaríem
tan cremats...
Sempre mira
amb un somriure
estúpid, no té
cap cantó bo.
De drac i de senyor
se n’ha de venir
de mena, també
pots esdevenir
drac per oposicions
a dit...
Els dracs s’han
anat reproduint
per votacions
populars i democràtiques...
El drac
encara es viu.
Viu dins
de cadascú
que el deixa viure.
El drac treu
flames de masclisme.
Una gran part
de la societat
l’engreixa i l’aplaudeix,
i ell s’infla s’infla
fins que es podreix...
Però tot i així
sempre es reprodueix...
El drac només
és un covard
amb afany de poder
i més poder,
sempre hi ha
algú que el cobreix...
Avui el drac potser
et regalarà una rosa,
però amb espines de foc
amb pètals sense amor...
Però la meva rosa
duu pètals de profunditat
espines d’home,
rosada d’amor,
i la tendresa
de qui estima.
onatge
Tant de bo Sant Jordi hagués mort el drac i tant de bo que totes les roses fossin d'amor!
ResponEliminaBona diada Onatge...Sant Jordi no va poder, però en lloc diu que no es pugui aconseguir la gesta algun dia.
ResponEliminaBona diada, molts llibres, moltes roses i molt d'AMOR.
Cap rosa com la teva! Moltes gràcies.
ResponEliminaGràcies per la rosa de pètals de profunditat i tendresa, onatge!
ResponEliminaM'agrada la capacitat que tens per crear, encara que sigui inspirat per una mica de mala llet :)
ResponEliminaBona Diada maco, un petonas
Moltes gràcies. I moltes felicitats per la teva capacitat creativa. Sant Jordi no va matar el drac, però és que hi ha empreses que només tenen èxit si s’afronten col·lectivament.
ResponEliminaBona diada, i perfumada.
ResponEliminaOnatge,
ResponEliminaM'has deixat sense paraules... T'envio un dibuix corresponent al teu poema d'avui.
Una abraçada.
maijo
Carme en aquest país sempre tenim un pendent...
ResponEliminaUna abraçada amb rosa.
onatge
Pilar que la Diada ens desperti al veritable amor.
Una abraçada amb rosa.
onatge
Imma gràcies a tu per acollir-la.
Una abraçada amb rosa.
onatge
fanal blau la tendresa també és sota un fanal blau...
Una abraçada amb rosa.
onatge
Lucia gràcies, i a tu per la capacitat de llegir-me i entendre'm.
Una abraçada amb rosa.
onatge
Jaume tens raó amb el què dius, però el poble viu un conveni col·lectiu d'aborregament... Molt lamentablement. Sembla com si un gran prestigitador ens hagués adormit a tots...
Una abraçada.
onatge
noves flors el perfum de les teves flors ja m'ha arribat.
Una abraçada amb rosa.
onatge
maijo gràcies pel dibuix a ports pagats...
Una abraçada amb rosa.
onatge
Una abraçada a totes les persones que venen entren i comparteixen el seu respirar llegint aquest petits intents de poemes. Gràcies.
Una abraçada.
onatge
tots duem el drac a dins,
ResponEliminaperò també hi duem la fada...
i el perfum,
i ara, la tendresa del teu gest i les teves paruales
un petó, onatge
inspiració!
ResponEliminaimaginació,
valentia,
autonomia, no!
independència,
llibertat,
per fer-se valdre, constiuir el país tal com el volen les persones del propi país...
salut,
i llibertat (no condicionada)
UNA ROSA DE TENDRESA TAMBé DE PART MEVA... :D
ResponEliminahypatia gràcies.
ResponEliminaUna abraçada de tendresa.
onatge
Joan tens raó, sembla que sempre s'hagi de demanar permís per ser d'un país.
Salut i llibertat.
onatge
Lliri blanc m'ha arribat la teva rosa.
Una abraçada.
onatge