dissabte, 3 d’abril de 2010

Amor interessat...

Aquest poema ha estat escrit en un moment de desesperació, de solitud, de silenci davant del plat buit... Escrit des de la profunditat i la més gran enyorança...

T’estimo.

T’estimo fins

al moll de l’os.


I m’agrades

encara més

quan la tendresa

s’endureix...


I quan la teva

profunditat se’m

desfà a la boca.


La teva nuesa

diu menja’m,

i et menjo...

Ets irrepetible.


Tu i jo sols,

no ens calen

espectadors.


En una entrega

mútua gaudim

com mai.

Se’ns acaba l’amor

quan arribem a l’os...

Et fas breu i

l’entrega és tan

passatgera...


T’enyoro

i t’enyoraré.

Ai... Jabugo!,

m’has deixat

la metàfora

a la boca...


onatge

10 comentaris:

  1. No et desesperis tan fàcilment, onatge; puja altra volta a Vilafranca, al carrer dels pernils de la Parellada, i el teu plat podrà tornar a estar ple a vessar.
    Sort que no ets musulmà, o el teu deler seria un amor impossible...
    Una abraçada amb una rialla d'orella a orella!

    ResponElimina
  2. Tant de bo tots els amors fossin tan fàcils d'aconseguir com aquest... ;-)

    Molt bo, onatge! hahahaha

    ResponElimina
  3. galionar gràcies pel teu consell, aquest de pernil ens el van regalar uns bons amics. I en un moment de debilitat... va néixer el poema.
    Rita ja ho veus la carn és dèbil...

    Una abraçada de plenitud.
    onatge

    ResponElimina
  4. onatge, ets un cas!

    No sé si et servirà de consol, però el meu pernil (igualment regalat) també s'ha acabat! :)

    ResponElimina
  5. Carme em sap greu que també hagis arribat al moll de l'os...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  6. hehe, i que bo que és el pernil!

    ResponElimina
  7. Ostres, m'ha deixat aquest final... hahahah. I no dic que no m'hagi agradat aquests versos, eh? De fet m'han encantat! Però... bufff... el final... En fi, tot sigui pel Jabugo que està riquíssim! ;D

    ResponElimina
  8. myself, sí el pernil és boníssim...
    Joanfer el final és del tot intencionat, tal com dic, va ser un moment de debilitat i desesperació...

    Salut i Jabugo.
    onatge

    ResponElimina
  9. Lucia gràcies, em sap greu que ja he arribat a l'os...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina