Fill de l’alegria he engendrat silenci de dolor.
He vist les fulles de tardor i el florir de la primavera,
he vist la calma del mar i l’amorositat de les seves ones,
he escrit el teu nom a la sorra,
amb tu he arribat fins el far.
He sentit amb tu el fred de viure, i també amb tu
he sembrat la llavor d’una carícia, el caliu de l’amor.
Cada núvol té la seva pluja i cada pluja el seu riu.
L’amor té mil cares i molts somriures i també el seu plor.
Només tu coneixes les passes del meu camí,
només tu has engendrat amor en mi.
Venim de més enllà, però tenim un ahir,
la mútua companyia ens ha unit en l’avui.
De vegades la vida escriu el poema
i no en podem canviar ni una sola lletra,
si no ens agrada podem ignorar-lo o deixar-lo de llegir.
L’avantatge i desavantatge de viure
és que res no és etern fins i tot el record
s’acaba perdent entre la boira i el sol.
Però avui som tu i jo i el món que hem creat.
Ara conec la carícia que neix de tu
i la sal de les teves llàgrimes.
Tu també em coneixes, només sóc un home...
Hem caminat per carrers de cendra i per carrers de foc.
Avui som el repòs dels anys que ens han sembrat...
onatge
Se que em repeteixo, però es que sempre em deixes sense paraules! és preciós!
ResponEliminaun petonet de diumenge
Hem caminat per carrers de cendra.
ResponEliminaMolt expressiu. La cendra, allò que resta després del foc, de l'amor, de la batalla, de la vida... allò que encara ens ho recorda tot i ja no és res a la vegada.
Salut i Terra
M'agrada el vers que diu en Francesc, i l'últim és suggeridor, també.
ResponEliminaUna abraçada
I, com una ona amansida, besa la sorra sembrant enyors...
ResponEliminaM'agraden els teus silencis, Onatge.
Lucia gràcies per llegir-me així... De tota manera només embasto paraules amb fil de sentiments.
ResponEliminaFrancesc gràcies també pel teu comentari.
Carme el teu caliu dóna vida.
Pilar m'agrada que t'agradin els meus silencis.
Una abraçada des del mar.
onatge