Mare...
Maternitat de sentiments.
Maternitat de llàgrimes i somriures.
A la fornal de viure
hi forja la vida.
A la seva enclusa interior
dóna tremp a un
nou ésser.
Maternitat de donar vida,
d’ajudar a caminar,
d’abraçar en la
soledat i en la companyia.
La flor de la maternitat,
sempre té pètals d’entrega
i un pol·len d’amor
que mai no deixa
de germinar...
Maternitat i mare
bategen de realitat
el dia a dia.
I sovint amb la soledat
d’haver-ho donat TOT.
Qui té mare
gran boca bada.
Quan la vida
ens pren la mare,
perdem el sol i la lluna.
"i malgrat tot quedaran
els estels daurats en el record
de tots els grats moments
que varem viure amb ella "
Aquests últims versos són del meu amic Josep Bonnín.
onatge
Hola de nou,
ResponEliminadoncs quan la meva s'en va anar, vaig sentir-ho, era un divendres jo estava passejant per la fira del llibre, en el meu break-time del migdia al passeig de Gràcia, de cop vaig sentir que havia de marxar d'on era, vaig sentir com la mare s'acomiadava de mi. Connexió. Certament quan vaig arribar a l'oficina em van dir que m'havien trucat dient que la mare no es trobava bé, jo els vaig dir amb tota la certesa del que sap, que era morta. Vaig anar a l'hospital ràpidament a reunir-me amb els meus, fer-nos companyia. Estava seré, va succeir amb naturalitat, vaig acceptar-ho al instant.
Vida!
Gràcies, Onatge. Quan vaig ser mare vaig aprendre una nova manera d’estimar. L’amor de mare una vegada ha arrelat en nosaltres no deixa mai de florir. Avui em miro a la mare amb aquest mateix amor, sembla que l’he parit jo i no al contrari.
ResponEliminaUna abraçada maternal.
maijo
Gràcies, en nom de totes les mares i de tots, que tots hem tingut o tenim mare...
ResponEliminaAixò que explica en Joan Calsapeu, ho explica exactament també el meu marit. Connexió!
M'agrada que un pare com tu pugui posar-se a la pell d'una mare i expressar així tots aquests sentiments tan certers. Paraules i poemes com aquest són els que ens fan sentir de festa, no pas el dia assenyalat com el dia de la mare amb tot el seu consumisme.
ResponEliminaGràcies i una abraçada!
Gràcies, Onatge. La meva mare no sap que ho és, però crec que en algun lloc d'ella ho sent. Curiosament menciona a la seva mare a cada instant i sembla ser que la confon amb mi.És tot tan embolicat i trist...
ResponEliminaSegur que el diumenge riurà i se sentirà bé amb tots nosaltres, com cada diumenge quan bé a casa.
Un petó.
Gràcies maco, la mare..., tantes coses a dir, a compartir, cada dia intento fer allò que desprès no em vull empenedir de no haver fet, i dir-li que l'estimo, tots els dies
ResponEliminaun petonet
M'encanta el teu poema, tot el que una mare significa, està expressat amb unes belles paraules que sols poden sortir així, quan es fa des de la més íntima sinceritat que els sentiments ens permeten expressar
ResponEliminaEnhorabona pel poema!
Moltes gràcies pel teu poema, tot i que jo tampoc sóc del "dia de", m'arriba a la fibra els teus detalls i els guardo, però ahir vaig pensar que era prou especial que un poeta ens feliciti a totes les mares així que el vaig publicar. És tota una delicadesa i un gran detall, moltes gràcies!
ResponEliminaJo no sóc mare però també et done les gràcies per aquest bell poema.
ResponEliminaGRÀCIES per ser-hi!
ResponEliminaUna abraçada amb paternitat d'amor. Que els llaços que ens uneixen segueixin teixint unió sense lligar-nos...
onatge
La mare, les arrels, l'origen, l'amor pur en essència sense condicions. Qui tot ho entrega, ho consola, ho dorm, ho nodriex des dels confins de la vida fins que es tanca la porta.
ResponEliminaQuan neix un fill, neix la mare i les dues coses no tenen retorn.
Gràcies per l'homenatge a totes les mames del món!
Mònica gràcies per les teves paraules. Però..., "Quan neix un fill, neix la mare i les dues coses no tenen retorn". Estic d'acord amb la segona. Però quan una dona pareix, necessariament no neix la mare, conec cassos com tu també deus conèixer... Però sí que neix un cordó umbilical que no s'hauria de trencar mai.
ResponEliminaUna abraçada amb paternitat d'amor.
onatge