Poesia és
quan dic
bon dia a
la veïna.
Poesia és
quan em lligo
els cordons
de les sabates.
És quan grinyola
una frontissa,
quan jugo
amb la lluna,
quan degoteja
una aixeta,
quan la companya
ronca...,
quan la gata
s’asseu a la
meva falda,
la pluja al cos,
l’espelma encesa.
És poesia,
el cafè de
cada dia,
la clau que
obre el pany.
És més poesia
la porta
que es tanca
que no la
que s’obre.
La poesia sempre
té el bressol
d’una cicatriu.
És poesia el
vinagre que
em llencen
a la ferida.
També ho és
el gos que borda,
no ho és el
que borda
com un gos...
I el fred de l’hivern
que em fa l’autòpsia
per entre els llençols.
És poesia
tot el que tu
sents que és poesia...?
onatge
Aquí, em sembla que toca allò de "Poesia ets tu". I no exagero dient-ho, perquè, per veure poesia segons on, cal ser i sentir-se poesia.
ResponEliminaUna abraçada poètica.
maijo
M'agrada especialment la poesia dels tres punts i un interrogant, vermells.
ResponEliminaGràcies, poeta!
I tant que sí! Només que algú sàpiga trobar la poesia en algun lloc és que hi és. Si els altre s no la veuen és que no la saben trobar.
ResponEliminaJo estic d'acord amb tu. La poesia vola gairebé per tot arreu... tot és saber-la llegir.
La poesia està pertot arreu i més al teu blog.
ResponEliminaSalut i poesia!
Crec que poesia és una determinada manera de "mirar" les coses.
ResponEliminaVeure-la, onatge! Potser sigui tan senzill com saber veure-la!
ResponEliminaI crec que en deus ser un bon mestre.
Una abraçada!
La poesia és vida. La vida és poesia...
ResponEliminaSalut! ;)
pquan la companya ronca!!!
ResponEliminaah, ah, ah,...
és poesia perquè té ritme,
perquè és viva! ah, ah,ah
m'agrada la poesia...
salut i bon cap de setmana, mestre!
maijo, al final m'has fet sortir els colors a la cara..., tinc massa respecte pels poetes per mal anomenar-me poeta. Però gràcies. Deu ser que em llegeixes amb bons ulls.
ResponEliminaUna abraçada. -també és poesia-.
onatge
Pilar celebro que t'agradin els tres punts vermells i interrogant, és la metàfora del poema...
Una abraçada amb poesia.
onatge
Carme estic amb tu, la poesia sempre hi és, és com l'aire, només cal respirar-lo, el mar sempre hi és, només cal dialogar amb ell, la fotografia sempre hi és, només cal veure-la...
Una abraçada amb metàfora.
onatge
Calpurni, gràcies per les teves paraules envers el meu blog si és que hi ha blogs d'algú...
Una abraçada.
onatge
Novesflors, comparteixo el què dius, la poesia és una manera de veure la vida, de sentir-la, de gaudir-la, de compartir-la.
Una abraçada en flor.
onatge
Fanal blau tens raó, de vegades hi ha qui mira molt i no veu res... Però dir-me mestre, al final les galtes em quedaran vermelles per sempre...
Una abraçada a la llum del fanalet.
onatge
Joanfer, tu ets el mestre, la vida és poesia i la poesia és... Potser la qüestió és: poesia o no poesia... En el meu cas POESIA.
Una abraçada filosòfica.
onatge
Joan, també això de mestre... Jo també ronco però no puc ecoltar el meu vers...
Una abraçada amb gran angular.
onatge
la poesia sempre hi és, com els petits plaers de la vida, veure el sol, assaborir un te en una terrassa, una cançó...aixo per a mi és poesia, i tot un luxe, no lo que es pot aconseguir amb la bitlletera com molts pensen :)
ResponEliminaUn petonas, maco