Sempre hi ha qui et recorda
que ets una dona o un home,
em sembla que naixem persones,
després en fan dona o home...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
som persones, oi?
ResponEliminadoncs tant li fa si som dones o homes, sempre que n'estiguem contents.
jo sóc personadona i m'agrada!
:)
un petó, personahome!
Ja seria bo ja pensar més en persones que en gèneres, però deu costar...
ResponEliminaPetons!
Hola fanal blau, el que vull dir és que ens hem i hem d'educar persones, no està escrit en lloc que per qüestió de sexe hi ha qui ha de planxar rentar la roba fregar els plats... I encara respirem i fem una societat tan masclista, que fa fàstic. No fa gaires dies vaig veure un trosset d'un programa de televisió -que en veig molt poca- i sortia una publicitat en que un home cec anava pel carrer, portava el bastó guia a la mà dreta i una bossa d'escombraries a la mà esquerre, i en passar pel davant d'una parada de bus hi havia una dona, l'home va passar de llar el contenidor d'escombraries, i a l'alçada de la dona va ensumar i li va tirar la bossa als peus... M'agradaria tenir al publicista al davant...
ResponEliminaRita és veritat respectar i compartir llibertat, costa...
Una abraçada sincera.
onatge
és que els éssers humans ens han fet anar per el fil de la navalla,
ResponEliminasalut!