dijous, 22 d’abril del 2010

Jordi sant...




Sant Jordi

no va matar el drac,

encara treu foc,

està en nòmina...,

viatja en cotxe oficial,

té xofer i una secretària.



Parla molt i no diu res.

La seva flamarada

no la controla ningú.



Es fa dir: Senyor Drac.

Baveja estupidesa,

però tothom li fa

la gara-gara.

Treu foc pels queixals

i té molt mala flama.

Quina llàstima

que sant Jordi

no hagués mort el drac,

ara no estaríem

tan cremats...



Sempre mira

amb un somriure

estúpid, no té

cap cantó bo.



De drac i de senyor

se n’ha de venir

de mena, també

pots esdevenir

drac per oposicions

a dit...



Els dracs s’han

anat reproduint

per votacions

populars i democràtiques...



El drac

encara es viu.



Viu dins

de cadascú

que el deixa viure.



El drac treu

flames de masclisme.



Una gran part

de la societat

l’engreixa i l’aplaudeix,

i ell s’infla s’infla

fins que es podreix...



Però tot i així

sempre es reprodueix...



El drac només

és un covard

amb afany de poder

i més poder,

sempre hi ha

algú que el cobreix...



Avui el drac potser

et regalarà una rosa,

però amb espines de foc

amb pètals sense amor...



Però la meva rosa

duu pètals de profunditat

espines d’home,

rosada d’amor,

i la tendresa

de qui estima.


onatge


13 comentaris:

  1. Tant de bo Sant Jordi hagués mort el drac i tant de bo que totes les roses fossin d'amor!

    ResponElimina
  2. Bona diada Onatge...Sant Jordi no va poder, però en lloc diu que no es pugui aconseguir la gesta algun dia.
    Bona diada, molts llibres, moltes roses i molt d'AMOR.

    ResponElimina
  3. Gràcies per la rosa de pètals de profunditat i tendresa, onatge!

    ResponElimina
  4. M'agrada la capacitat que tens per crear, encara que sigui inspirat per una mica de mala llet :)
    Bona Diada maco, un petonas

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies. I moltes felicitats per la teva capacitat creativa. Sant Jordi no va matar el drac, però és que hi ha empreses que només tenen èxit si s’afronten col·lectivament.

    ResponElimina
  6. Onatge,
    M'has deixat sense paraules... T'envio un dibuix corresponent al teu poema d'avui.
    Una abraçada.
    maijo

    ResponElimina
  7. Carme en aquest país sempre tenim un pendent...
    Una abraçada amb rosa.
    onatge

    Pilar que la Diada ens desperti al veritable amor.
    Una abraçada amb rosa.
    onatge

    Imma gràcies a tu per acollir-la.
    Una abraçada amb rosa.
    onatge

    fanal blau la tendresa també és sota un fanal blau...
    Una abraçada amb rosa.
    onatge

    Lucia gràcies, i a tu per la capacitat de llegir-me i entendre'm.
    Una abraçada amb rosa.
    onatge

    Jaume tens raó amb el què dius, però el poble viu un conveni col·lectiu d'aborregament... Molt lamentablement. Sembla com si un gran prestigitador ens hagués adormit a tots...
    Una abraçada.
    onatge

    noves flors el perfum de les teves flors ja m'ha arribat.
    Una abraçada amb rosa.
    onatge

    maijo gràcies pel dibuix a ports pagats...
    Una abraçada amb rosa.
    onatge

    Una abraçada a totes les persones que venen entren i comparteixen el seu respirar llegint aquest petits intents de poemes. Gràcies.
    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  8. tots duem el drac a dins,
    però també hi duem la fada...
    i el perfum,
    i ara, la tendresa del teu gest i les teves paruales
    un petó, onatge

    ResponElimina
  9. inspiració!
    imaginació,
    valentia,
    autonomia, no!
    independència,
    llibertat,
    per fer-se valdre, constiuir el país tal com el volen les persones del propi país...

    salut,
    i llibertat (no condicionada)

    ResponElimina
  10. UNA ROSA DE TENDRESA TAMBé DE PART MEVA... :D

    ResponElimina
  11. hypatia gràcies.
    Una abraçada de tendresa.
    onatge

    Joan tens raó, sembla que sempre s'hagi de demanar permís per ser d'un país.
    Salut i llibertat.
    onatge

    Lliri blanc m'ha arribat la teva rosa.
    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina