dijous, 8 d’abril del 2010

Pensaments 3.


Hi ha silencis

que són una cançó,

altres són un tro...

onatge

9 comentaris:

  1. Mentre el silenci ens diga alguna cosa podrem reaccionar, però ai del silenci que només siga silenci.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Jo triaria elsilenci cançó, però de tant en tant un tro, també és emocionant no creus?

    ResponElimina
  3. Mentre ens diguin alguna cosa... el silenci silenci sí que deu ser esfereïdor.

    ResponElimina
  4. He intentat explorar el silenci moltes vegades, però el silenci no té límits. Sí hi ha cançons o trons el silenci es trenca. Assaboreixo el silenci com un espai en blanc inesgotable, una infinitat de mons dins d'altres mons.
    Una abraçada... en silenci.

    maijo

    ResponElimina
  5. novesflros veig que compartim els pètals del silenci...

    Carme, sí, tot el que té silenci i crit..., és emocionant.

    myself, és veritat el silenci també parla. Un silenci mut, ha de ser com un botxí...

    maijo fas una disertació del silenci. És veritat hi deue haver una silenci per a cada persona...


    Una abraçada amb un crit d'alegria...
    onatge

    ResponElimina
  6. Francesc, ara el teu comentari quedava en silenci... Sí, estic d'acord amb tu, el silenci m'encanta, però un silenci imposat o que sigui mut...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  7. Hi ha silencis que transmeten molt més que que una llarga explicació...
    Salut! ;)

    ResponElimina
  8. Joan, estic d'acord amb tu, hi ha silencis amb una veu... que no calen paraules.

    Visca la Terra!
    onatge

    ResponElimina