Aquest intent de poema forma part d'un recull de 150 preguntes, Ets tu...?
Noia com has canviat,
tan recta i tan plana,
has perdut les formes...
Has fet amistat
amb massa entabanadors,
llengües llargues
i ments molt curtes
i limitades i limitadores...
Has convidat a taula
el bo i millor de cada casa
-la flor i nata-,
farsant i xarlatans.
Ets la droga del consum,
sempre tens la boca
plena de publicitat...
Tens el comandament
a distància, però a mi
m’agradaria tenir
el martell a distància.
Has perdut la teva
personalitat, et
manipula tothom,
qualsevol passarell
et fot mà.
I els pobrets que
només creuen
el que tu dius...
I dius tan poc,
i tan malament.
Abans erets l’orgull
de moltes cases, ara
només ets com
una gran “cangur”,
però mal entretens
i pitjor eduques...
Hauries de saber
que la roba es renta a casa,
però tu gaudeixes
ensenyant les vergonyes
i els pecats dels altres,
de la tristesa de la bona gent
pretens fer-ne un espectacle
i que t’aplaudeixin...
No i no, i mil vegades no.
de borregos, amb mi
t’has equivocat de lliçó.
Televisió ets una
parida d’interessos,
però l’interès del poble
no el veig en lloc
Televisió, NO gràcies!
Fa anys que no miro la televisió... no ha estat una decisió presa massa a consciència, més aviat és la "torna" de dedicar-me als blogs. No puc dir res d'ella, no sé res. Ara l'altre dia vaig veure Adeu, Espanya. Vaig fer una excepció!
ResponElimina"Hauries de saber
ResponEliminaque la roba es renta a casa,
però tu gaudeixes
ensenyant les vergonyes
i els pecats dels altres,
de la tristesa de la bona gent
pretens fer-ne un espectacle
i que t’aplaudeixin..."
Aquí la claves.. Jo tampoc no la miro massa, potser algun dia, si recordo que en tinc.. Però he après a conviure sense ella! Abans una bona conversa.. O el silenci..
Carme i Clara, la veritat és que fa molt de temps que no la miro ni la veig... Exeptuant programes selectius, documentals, reportatges i algun programa que parla de llibres. El temps que tinc m'agrada més llegir escriure i els blogs... Però sentint el que surt per televisió ens podem fer una idea de la mitja cultural del país...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Deien alguns entesos, quan estaba a la Universitat estudiant Ciències de la Comunicació, que poc a poc la televisió entraria en una fase esperançadora creació y d'auto-transformació; encara que els més agnòstics y ateus no hi crèiem massa- emprean les paraules d'Ontage- amb aquest Deu Encapsat ;)
ResponEliminaPoster, l'extinció de la espècie, del format de programes com el "Tomate", pogué senyalà de forma subtil el final d'una Era Glacial d'escrupols. Qui sap!
A mi em continúa semblant com si a "l'espectacle" de la vida no li arriba prou bé la "senyal" y només codifica la imatge de la realitat encostipada y malalta de nosaltres mateixos.
Una Teleabrazada,
pero només perque l'envio des de la distància!!!
Vitta, gràcies per ser-hi. El poc temps que em queda no el malgasto amb la televisió. Hi ha poca cosa que m'interessi, el futbol no m'agrada gens. I quan fan un programa interessant, s'acaba a les tantes de la matinada...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Sóc una gran aficionada al cine i a la lectura...No tinc gaire temps de veure televisió. Si el tingués, triaria el programa que m'agradés. Això és el que faig amb tot. Sempre trio el que m'agrada.
ResponEliminaUn plaer, Onatge!!
ResponEliminaFent memòria d'una antiga dita..."Trobo la televsió molt educativa, cada cop que algú la pren, marxo cap a l'altre habitació a llegir un llibre"
(G. Marx)