A la revetlla dels sentiments
només flames i estels embogits.
La lluna entre els dits,
i als llavis besades profundes
com les onades del mar.
A la revetlla dels sentiments
un dia cal fer foguera
i cremar-ho tot, o quasi tot
i guardar només les cendres
del que un dia ho fou tot.
Veure sortir el sol amb
la tendresa del matí.
Obrir els ulls amb la companyia
de més enllà del destí.
Poques promeses, que després
sempre costa d’acomplir.
Regenerar l’amor de la contaminació
del viure diari, i no fugir
malgrat que et sentis pres,
lluita pel que estimes, més enllà
del dia després, i si cal, torna a lluitar.
La tebiesa en estat primaveral.
Rutes amb nord d’estimar.
El camí de la ferida amb espina,
només estimar calma el dolor...
onatge
Ni les cendres, onatge, ni les cendres no cal guardar després de la gran foguera. Que el vent se les endugui, les dispersi, i que amb elles neixi nova vida.
ResponEliminaQue tinguis una bona revetlla!
A la revetlla del sentiment, qui sap si és quan més podem gaudir-ne...
ResponEliminaBona revetlla amb nord d'estimar!
Una abraçada amb sortida de sol
Estimar dol i calma el dolor.
ResponEliminaBona revetlla.
A la revetlla del sentiment,
ResponEliminaS'omple de música el pensament.
La llum del foc, tot ho il-lumina,
les fades canten amb veu molt fina.
Amic Onatge, para atenció.
Hi haurà un moment, que
serà teva, una cançó.
Bona revetlla!
galionar, Carme, noves flors i Pilar, gràcies per ser-hi. A la revetlla dels sentiments totes i tots hi tenim flama...
ResponEliminaPilar, em va arribar la cançó...
Una abraçada de migdia.
onatge