Temps de no pensar.
Però sempre
acabo pensant.
Els sentiments,
els desitjos,
el silenci,
la soledat,
la companyia,
la lluna i el sol,
la mar i la rosa;
tot és el gran viatge.
Només la meditació
deixa reposar el pensar.
Fruit de fruit.
Caducitat a la pell.
Només el poema
té cos et e rn...
onatge
Ahir va fer 20 anys que estem sense Pedrolo. Veig que l'has posat a la barra lateral... o l'has canviat, que crec que ja l'hi tenies, oi?
ResponEliminaNi que sigui fora de temps en un post o potser a la barra lateral, també ho recordaré. I si no et fa res et copiaré l'eslogan!
Gràcies i un petó Pedrolià!
El Pedrolo, el meu il·luminador de pensaments, ell em va fer tocar de peus a terra... Gràcies pel record!
ResponEliminaCarme ja saps que la meva devoció per en Pedrolo ve de lluny. Va ser i és un gran escriptor, massa PERSONA i massa INTEGRE perquè des de les insitucions algú digui o faci alguna cosa. Estan enfeinats en fer homenatges als que han fet un esternut... Això sí, sota el paraigües d'un PAR TIT... Pedrolo Ara i SEMPRE!
ResponEliminaUna abraçada Pedroliana.
onatge
zel, hauria de dir el mateix, fa molt anys que em va il·luminar i em va ensenyar a ser flama... I encara ho sóc. I es va empeltar en la meva filla...
Una abraçada Pedroliana.
onatge