diumenge, 27 de juny del 2010

Té cos etern...


Temps de no pensar.

Però sempre

acabo pensant.


Els sentiments,

els desitjos,

el silenci,

la soledat,

la companyia,

la lluna i el sol,

la mar i la rosa;

tot és el gran viatge.


Només la meditació

deixa reposar el pensar.


Fruit de fruit.

Caducitat a la pell.


Només el poema


té cos et e rn...

onatge

3 comentaris:

  1. Ahir va fer 20 anys que estem sense Pedrolo. Veig que l'has posat a la barra lateral... o l'has canviat, que crec que ja l'hi tenies, oi?

    Ni que sigui fora de temps en un post o potser a la barra lateral, també ho recordaré. I si no et fa res et copiaré l'eslogan!

    Gràcies i un petó Pedrolià!

    ResponElimina
  2. El Pedrolo, el meu il·luminador de pensaments, ell em va fer tocar de peus a terra... Gràcies pel record!

    ResponElimina
  3. Carme ja saps que la meva devoció per en Pedrolo ve de lluny. Va ser i és un gran escriptor, massa PERSONA i massa INTEGRE perquè des de les insitucions algú digui o faci alguna cosa. Estan enfeinats en fer homenatges als que han fet un esternut... Això sí, sota el paraigües d'un PAR TIT... Pedrolo Ara i SEMPRE!

    Una abraçada Pedroliana.
    onatge

    zel, hauria de dir el mateix, fa molt anys que em va il·luminar i em va ensenyar a ser flama... I encara ho sóc. I es va empeltar en la meva filla...

    Una abraçada Pedroliana.
    onatge

    ResponElimina