Sempre hi ha
un somni
que galopa
per la meva sang.
Un estel en
temps de lluna.
Un viatge sota
la mirada del far.
El porta retrats
buit, perquè
la fotografia
la tinc en la ment...
De tant en tant
sóc pluja al
núvol de la vida,
i tempesta al
clima personal.
Sóc aigua
de la meva set,
i tinc set
de la font
de la vida.
Menjo pa de mots
i vianda de paraula.
Fa temps vaig
cremar els records
amb corona d’espines...
onatge
Un somni que sempre viatge sota la mirada del far, això no pot faltar.
ResponElimina