diumenge, 27 de juny del 2010

Amb corona d'espines...


Sempre hi ha

un somni

que galopa

per la meva sang.


Un estel en

temps de lluna.

Un viatge sota

la mirada del far.


El porta retrats

buit, perquè

la fotografia

la tinc en la ment...


De tant en tant

sóc pluja al

núvol de la vida,

i tempesta al

clima personal.

Sóc aigua

de la meva set,

i tinc set

de la font

de la vida.

Menjo pa de mots

i vianda de paraula.


Fa temps vaig

cremar els records


amb corona d’espines...

onatge

1 comentari: