dimecres, 23 de juny del 2010

A la revetlla dels sentiments...



A la revetlla dels sentiments

només flames i estels embogits.

La lluna entre els dits,

i als llavis besades profundes

com les onades del mar.


A la revetlla dels sentiments

un dia cal fer foguera

i cremar-ho tot, o quasi tot

i guardar només les cendres

del que un dia ho fou tot.

Veure sortir el sol amb

la tendresa del matí.

Obrir els ulls amb la companyia

de més enllà del destí.

Poques promeses, que després

sempre costa d’acomplir.

Regenerar l’amor de la contaminació

del viure diari, i no fugir

malgrat que et sentis pres,

lluita pel que estimes, més enllà

del dia després, i si cal, torna a lluitar.

La tebiesa en estat primaveral.

Rutes amb nord d’estimar.

El camí de la ferida amb espina,


només estimar calma el dolor...

onatge

5 comentaris:

  1. Ni les cendres, onatge, ni les cendres no cal guardar després de la gran foguera. Que el vent se les endugui, les dispersi, i que amb elles neixi nova vida.
    Que tinguis una bona revetlla!

    ResponElimina
  2. A la revetlla del sentiment, qui sap si és quan més podem gaudir-ne...

    Bona revetlla amb nord d'estimar!

    Una abraçada amb sortida de sol

    ResponElimina
  3. Estimar dol i calma el dolor.
    Bona revetlla.

    ResponElimina
  4. A la revetlla del sentiment,
    S'omple de música el pensament.
    La llum del foc, tot ho il-lumina,
    les fades canten amb veu molt fina.
    Amic Onatge, para atenció.
    Hi haurà un moment, que
    serà teva, una cançó.

    Bona revetlla!

    ResponElimina
  5. galionar, Carme, noves flors i Pilar, gràcies per ser-hi. A la revetlla dels sentiments totes i tots hi tenim flama...

    Pilar, em va arribar la cançó...

    Una abraçada de migdia.
    onatge

    ResponElimina