diumenge, 13 de juny del 2010

Si em mires als ulls...


Si em mires

als ulls

no hi vegis l’home,

ans la persona

amb defectes

d’home.


Mira’m als ulls

i veuràs el

meu món,

la meva foscor

i la meva llum.


Coneixeràs les pedres

del meu camí

i dreceres que no

he de tornar a seguir.

Veuràs espines d’amor,

tendresa i estimació,

un petit sembrat

d’equivocacions,

també una petita

herència social

dels humans.


Si em mires

als ulls hi veuràs

somnis d’ulls oberts

i molta il·lusió

per la realitat.

Veuràs la carícia

que vagareja

pel gran buit.

Seràs tu qui

em traurà diòptries

per veure la vida ?


Mira’m als ulls,

si vols, no

és cap ordre,

només un desig.

Als meus ulls

hi ha ninetes

de soledat i

solitud...

un món

tancat i dur.

Sembrats verges

que no hi ha

florit ningú.

Poemes que fan

de coixí per

acompanyar els

solitaris de vida...


Si avui em

mires als ulls,

jo aclucaré

els meus per tu.

onatge



8 comentaris:

  1. Passatges de vida reflectits en la mirada que empresonen la nostra...Sense cap obligació.
    Quin paisatge!

    ResponElimina
  2. Crec que tots hauríem de mirar més als ulls dels altres.

    ResponElimina
  3. Un bell poema, ple de lirisme, que convida a ser recitat en veu alta amb un ventall d'entonacions diverses.
    Com diu novesflors, tots hauríem de mirar més als ulls dels altres. Potser, afegiria jo, aplicant una mica més el feed-back i donant espai a la reciprocitat. Que les dues persones que es miren als ulls poguessin cantar la mateixa lletra seria l'ideal.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Pilar, en aquesta vida tot és un pasiatge, tot depèn de la mirada...

    noves flors, com tu dius hauríem de mirar més als ulls. M'es d'una vegada he dit a algú, treu-te o treguis les ulleres si no, no sé amb qui estic parlant. De fet de vegades m'he trobat amb persones que he d'atendre i no es treuen les ulleres, no saps què pensen, no saps què diuen, no expressen res...

    galionar comparteixo el que`dius. En dues mirades el mateix horitzó. Com un orgasme de vida.

    Una abraçada a la vostra mirada.
    onatge

    ResponElimina
  5. Segur que els teus ulls diuen totes aquestes coses. Només cal mirar-los.
    Un poema preciós, onatge, jo també crec que ens mirem poc als ulls.

    ResponElimina
  6. S'ha de ser tan valent per a mantenir la mirada...hi ha ulls que parlen massa i cremen i glacen i reviuen i destrossen i la tornen a una boja...


    Enhorabona pel poema i per ser un home d'ulls valents.

    ResponElimina
  7. Carme, no sé què diuen els meus ulls... Però gràcies. Qualsevol diàleg sense el de la mirada, és mig diàleg...

    Xica, és com tu dius, hi ha moltes maneres de mirar. A mi m'agrada mirar deixant alguna diòptria, però sempre, sense molestar...

    Abraço la vostra mirada.
    onatge

    ResponElimina
  8. Els ulls, les mans,... només un ínfim impuls necessiten, i parlen per nosaltres.

    On miren els meus ulls, estan els meus ulls que miren... Antonio Porchia.

    Un poema preciós.
    Gràcies per compartir.

    ResponElimina