divendres, 18 de juny del 2010

Pel descosit d'haver nascut...


Pel descosit d’haver nascut

se’m descus la vida.

El temps és com una migranya,

depèn del dia,

però sempre acompanya.

Afortunat qui sap trencar l’ordre establert

sense perdre l’equilibri natural.

De vegades es perd el patir,

llavors és com viure sense res...

Es fa de nit, però jo no ho sento,

i quan és de dia obro els ulls.

Quan queda la cicatriu de la ferida,

res mai més torna a ser el mateix.

I de vegades no queda ni cicatriu,

només queda la carn oberta,

un tall que xucla les

il·lusions...

onatge


7 comentaris:

  1. Tota ferida ha d'acabar cicatritzant... segur que sí, i esperem que cicatritzi abans d'haver-les xuclat totes...

    Bon cap de setmana, amb il·lusions!

    ResponElimina
  2. buf! quantes veritats! tot i així la cicatriu, si la vas cuidant, fent petites cures s'acaba tancant i encara que trigui molt en esborrar-se es veu diferent.

    ResponElimina
  3. Ui, que bé, avui no s'encavallen els versos i es pot llegir tot de meravella. :)

    ResponElimina
  4. Hi ha cicatrius que curen ràpid. D'altres, que triguen més. Però hi ha algunes, les de l'ànima, que poden no curar mai...
    Bon poema, onatge!

    Salut

    ResponElimina
  5. coi, anava a dir collons! ho dic...
    la ferida oberta fa mal, molt de mal! i a més et xucla...

    ets un riu que mai para,
    salut i poesia

    ResponElimina
  6. Carme, rits, novesflors, joanfer i Joan, teniu raó, les ferides quasi totes... s'acaben tancant, després queda la cicatriu potser per recordar el que un dia fou ferida, una ferida que no va poder contenir el galop de la sang del disgust, del mal...
    Gràcies a totes i tots, us desitjo un bon cap de setmana sense ferida ni cicatriu.

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  7. La cicatriu assenyala que s'ha curat la lesió...Malauradament ens la recorda, però no hem d'oblidar que s'ha curat...

    ResponElimina