dimarts, 15 de juny del 2010

Llum...


Llum.

Llum al cor de la rosa.

Llum a les ninetes, a la mirada.

al camí que faig avui.

Llum al poema de l’oratge,

els mots viuen en la llum.

Llum a la lluna, a la flama de l’espelma,

al somni i a l’insomni.


Una clau de llum

obre totes les foscors.

La ferida també té llum,

i la soledat i el silenci.

Els ulls que no hi veuen

també tenen llum.

El passat té llum

però el present té llum de vida.


El poema estripat també té llum.

el teu pit té llum i els teus llavis

que m’encenen de la foscor.

La frisança entre cos i cos

també és llum.

La soledat és llum en ella mateixa.

Tot té la seva llum,

som nosaltres que esdevenim

i hem esdevinguts cecs...

Quan jo no hi sigui

deixeu que la meva llum


vagui tranquil·la...

onatge

3 comentaris:

  1. la llum, a tot arreu,
    la llum de dins i d'enfora,
    tot és llum,
    claredat en la foscor?
    ja no és foscor, és llum

    m'agrada
    salut i poemes

    ResponElimina
  2. M'agrada molt aquesta paraula: "llum!". La mateixa que trobem quan passem a visitar els teus poemes...

    Salut! ;)

    ResponElimina
  3. Joan, gràcies per la teva llum...

    Joanfer, em sento afalagat -sense engreixar-me- per les teves paraules.

    Salut i llum
    Salut i filosofia.
    onatge

    ResponElimina