divendres, 19 de març del 2010

La llunyania curta d'un pam...


De vegades la llunyania

curta d’un pam

és el viatge que

més costa de fer...

La carícia que està a tocar

i mai no arribem a degustar.

La carta que volem escriure

i mai no arribem a enviar.

Allò què volem dir

i no arribem a dir mai.

El camí que volem seguir

i no continuem mai.

De vegades tot el

que deixem de fer

és vida que deixem de viure.

“ Qui dies passa anys empeny “.

Diria –i dic- que

és una mala pràctica.

No hem de passar dies,

els hem de viure.

Tampoc hem d’empènyer els anys,

que ja vénen, o no...

Hi ha qui és gandul de viure.

Viure és arriscar.

Estimar, també...

Hi ha qui mor sense haver

arriscat a ser...

onatge

5 comentaris:

  1. onatge, quanta raó tens!

    Citaré el Poeta Pessoa, de memòria, i no sé si serà gaire exactament:

    "Porto a sobre totes les ferides,
    de les batalles que mai no he lluitat"

    I podríem afegir-hi: que ls ferides de les batalles que mai has lluitat no es curen mai, deixen recança per sempre.

    Potser jo no estaria massa d'acord en considerar la vida com una batalla, però entenc la metàfora i em serveix.

    ResponElimina
  2. Quanta raó tens, onatge, preciós!

    La vida s'ha de viure, vivim-la!

    ResponElimina
  3. potser no és per no gosar, potser és que encara que ho facis i gosis no coincideixes per les circumstàncies que siguin, és tan senzill i a la vegada et sents tant llunyà i impotent, voler però no poder, perquè no ho reben o no s'expressa en la sintonia adequada...

    salut

    ResponElimina
  4. Podem arriscar-nos, ens podem equivocar o no, però si prenem una decisió amb la certesa d'estar fent allò que realment volem fer, sense pors ni temences, és igual si ens surt bé o malament: estarem en pau amb nosaltres mateixos per haver escollit el camí que volíem. Tots actuem creient que fem el millor i tots podem equivocar-nos. Però val més això que contemplar la vida des de la vorera, o quedar paralitzats pels dubtes...
    Per tant, sí, crec que viure és arriscar.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Carme m'ha agradat la cita que fas de Pessoa, i que no coneixia.
    Rita gràcies per la "visita...".
    Joan, ja saps que sóc molt metàforic.
    Galionar, veig que coincidim.

    Una abraçada volguda.
    onatge

    ResponElimina