dimecres, 10 de març de 2010

L'escola de Ribera.


Fa quatre o cinc anys vàrem fer cinc-cents quilòmetres fins arribar a Alcoi, la impressió que en vaig treure de la població envers l’Ovidi, ja la comentaré un altre dia... Però sí que vaig buscar l’escola de Ribera, ara convertida en una comissaria de policia -...- quan vaig veure que un poble canvia mestres per policies, no se’n podia esperar res de bo. A mi l’Ovidi em va obrir els ulls ja fa molts anys i encara me’ls manté oberts...


L’escola de Ribera,

lletra i música Ovidi Montllor

La suma era
dos més dos.
El resultat era
quatre.
La pregunta era
Qui és?
La resposta era:
Déu.
La consigna era:
Pàtria.
La resposta era:
alçar el braç.
La classe era
a les nou.
El mestre era
a les deu.
El "wàter" era
al fons.
La merda era
a l'entrada.
Els amics érem
tots.
Els diplomes eren
grocs.
Els diplomats eren
verds.
El Crist era
de fusta.
Els cristians
de cartó.
Els pupitres eren
bruts.
Els que sèiem érem
pobres.
La regla era
per la mà.
La mà era
per tancar-la.
El càstig era
sever.
El càstig era:
Por.
La missa era
molt seria.
Els assistents
no ho sabíem
el capellà era
vell.
Els nens
tampoc ho sabíem
Els corredors eren
llargs.
Els que corrien
fugien.
El rellotge era
bonic.
Les hores eren
llargues.
L'ensenyança era
com era.
Els ensenyats
el què som.
Els mestres.
El Crist.
El capellà.
El pupitre.
Els companys.
El llibre.
La pissarra.
La infància.
La tendresa.
La fe.
La por.
L'estima.
Tot perdut
per sempre,
El resultat era un,
la jugada era
perfecta.



7 comentaris:

  1. En aquests moments estic sentint la cançó "El meu poble, Alcoi". Feres una bona tria en el mestratge. Jo vaig tenir la sort de compartir taula i conversa amb ell un parell de vegades. I la meva dona és alcoiana.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Ho va clavar, l'Ovidi, en aquesta cançó.

    ResponElimina
  3. Recordo a l'Ovidi en un recital a la plaça de la vila de la meva ciutat, impecablement vestit de negre, amb aquella seva mímica tan característica de les mans, arrogant, senyor, seductor i entranyable. Recordo com tancava els ulls amb un gest de fermesa perquè les paraules clau de la cançó li sortissin més contundents... Recordo aquella Fera Ferotge i tants altres cants emblemàtics per a tots nosaltres... Sí, ens va ser referent i mestre, i encara avui l'enyorem.

    ResponElimina
  4. Gràcies, a tu també per recordar-lo, jo avui tinc la sensació que he fet tard, em sap greu...

    Jo podria escriure exactament el mateix que Galionar, era impactant al'escenari, trasbalsador.

    ResponElimina
  5. Francesc, d'Alcoi en guardo un bon record, els seus ponts, la plaça porticada. I l'Ovidi el porto a la sang.

    novesflors, gràcies per compartir el seu record.

    Sí galionar, era impacatant!

    Carme mai no és tard, tots estem de vacances...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  6. Gràcies Onatge per unir-te a l'homenatge a Ovidi. Escoltant les seues cançons mantenim viu el seu record. Homenatge a Teresa em transporta a un món de sensacions diverses. És la meua cançó preferida.

    ResponElimina