diumenge, 21 de març de 2010

P.O.E.S.I.A










Avui dia de la Poesia, tot i que ja sabeu que no sóc amant del dia... Però he volgut escriure quatre paraules jo que no sóc poeta, per despertar a tots els MISERABLES, no poso nom ni cognoms, la llista és llarga, però tots els coneixem, es disfressen de conselleria, d’ajunta...mnt, d’àrea..., de consell..., de secretari, de diputació. En fi no us vull avorrir. També el dedico a tots els que han estat assassinats per expressar la poesia que duien al cor...

No em facis

preguntes,

abraça’m el cor.

T’abraço

sense interrogants.

T’acaricio

fins que crida

el silenci...

Mira’m

sense l’herència

de la humanitat.

Toca’m,

sabràs que

sóc jo.

onatge, 21 març 2010

8 comentaris:

  1. Per desgràcia, la llista de gent que comentes és molt llarga. Un poema bonic. Bon dia de la poesia!

    ResponElimina
  2. Ah! no ets poeta? primera notícia!

    Bon dia de la poesia.

    ResponElimina
  3. Bon vespre poètic, onatge!
    una abraçada!

    ResponElimina
  4. Fantàstic poema!

    Una forta abraçada! Per cert, m'he adherit aquest blog. Desitjo que també t'interessi el meu, una abraçada!

    L'imperdible de ℓ'Àηimα

    >Jordi Cirach

    ResponElimina
  5. Albert veig que coneixem la mateixa llista...
    Carme tinc massa respecte per les i els poetes per considerar-me'n...
    Calpurni gràcies, m'has deixat amb la boca oberta...
    Fanal blau que el vespre sigui compartit...
    Jordi gràcies, vindré a l'imperdible de l'ànima.

    Salut i poesia.
    onatge

    ResponElimina
  6. Rita, he perdut el "marcapassos...". Gràcies.

    Una abraçada cardíaca.
    onatge

    ResponElimina