dijous, 11 de març de 2010

La vinya...


Aquesta fotografia és una de les que em va enviar l'amiga galionar, i aquesta m'ha suggerit això:


La vinya

té fred.

Els ceps

estan gelats.


El raïm

destil·larà

vi de llàgrima,

i la rosada

ens despullarà

el cos

per escriure

el poema,

i la metàfora

closa al cor.


Sortírem

del fred

i esdevindrem

primavera...


Ens mirarem

als ulls i

serà tardor...

onatge

8 comentaris:

  1. Que ràpid és a vegades el pas de les estacions... un poema de fred i de calidesa a la vegada.

    ResponElimina
  2. Ostres, onatge, quina capacitat per a extreure'n de la bellesa més bellesa! Si ho arribo a saber, t'envio les de l'endemà a l'hora de l'alba, que eren molt millors...!
    Ah, la tardor és la meva estació predilecta.
    Una abraçada de les que fonen la neu.

    ResponElimina
  3. De vinya a vinya.... maques les teves vinyes. Et convido a visitar les meves, nevades, en poda o graçades. Un plaer compartir temes.

    ResponElimina
  4. Les vinyes verdes van passar a ser vinyes blanques vora el mar... però que no sigui vi de llàgrima!

    ResponElimina
  5. Carme tot passa de pressa...

    galionar s'ha fos la neu...

    Maria Rosa aquests ceps són de la teva terra. La fotografia no és meva.

    Cèlia, una vegada escoltant un sentesos en vins, vaig sentir això de vi de llàgrima, i em va encantar...

    Us desitjo un bon onatge.

    ResponElimina
  6. Maca la foto i maques les teves paraules...

    Admiro aquesta facilitat de posar sentiments, sensacions, en paraules!

    ResponElimina
  7. Bonica foto, la de Galionar, i bonics versos els teus. Tot i la bellesa de la neu jo ja tinc ganes de primavera.

    ResponElimina
  8. Rita, tu ho has dit és una facilitat, no té cap mèrit. I tothom és capaç de descriure els seus sentiments amb paraules.

    noves flors, jo també sóc un enamorat de la primavera i la tardor, però aquest any sembla que hi ha un divorci entre els desitjos de la terra i els del cel...

    Una abraçada amb caliu.
    onatge

    ResponElimina