dijous, 8 de desembre del 2011

Un petó de boira...














Un intent de poema de la llibretada...

No estic emboirat, però
els meus ulls només veuen boira,
el cor però s’entendreix
més enllà de la boira.

Lluny, llums i llumetes
com el pessebre d ela vida.
Tot està sota els núvols.

La humitat arriba a les paraules,
la rosada queda al cos...
Amb la boira, els camins
queden desdibuixats i sense nord.
El mar sembla un safareig
amb conjurs de bruixa.

Sense sol, cap ocell no canta.
Ara sento el gemec sense plor,
la tristesa sense ruta, sense agenda,
la que no surt a  cap guia,
la que és patrimoni del cada dia,
el perfum del viure,
demà potser hi haurà
una abraçada de sol.
Bufant amb il·lusió,
també s’escampa la boira...
onatge

3 comentaris:

  1. I tant que s'escampa la boira. No és permanent... afortunadament.
    Salut i poesia.

    ResponElimina
  2. Al poble quan ens llevem amb boira, sabem que ens rebrà un migdia assoleiat. Oitant que s'escampa la boira, menys mal...

    Una abraçada,

    ResponElimina
  3. Si les paraules s'humitegen, malament les assecarem amb un raig de lluna, si no fa sol...
    La boira sempre s'escampa, però també hi ha qui escampa la boira!!!
    Petons cap el far envoltat de boira,
    M. Roser

    ResponElimina