L’arbre del calendari
està a punt d’acomiadar
les últimes
fulles,
enrere queda
la primavera
l’estiu l’hivern
i la tardor.
El sol s’ho
mira com sempre.
La lluna
abraça la vida.
L’amor s’atura
aquí i allà...
no sé si hi ha
algun
lloc que passa
de llarg.
Totes les
flames adormides
s’encendran en
un sol foc.
Els estúpids
com sempre
bavejaran
estupidesa.
Els embafats
de creu
no us els
escolteu...
Els rics de
cor, aquests
per sort no
cotitzen a borsa...
De cada
calendari
només en queda
poema i
metàfora,
vida i records...
onatge
Poema i metàfora, i un any bellíssim, de grat onatge.
ResponEliminaQue tinguis una bona entrada d'any.
ResponEliminaEls /les que hem arrencat fulls de molts calendaris, ja no ens impressiona gaire que l'any comenci o acabi, el que si fem es desitjar a tothom que el proper, sigui sempre més feliç que el passat...
ResponEliminaBon Any al far,
M. Roser
tens raó onatge els rics de cor no cotitzen en borsa però seria tant bell viure en un món on el cor substituís la cobdícia! que l'any 2012 et porti encar més inspiració i poesia i molta riquesa d'afectes i d'amistat!
ResponEliminaEl que queda d'un calendari, el que queda del dia.
ResponEliminaPer un 2012 ple de poesia.
ResponElimina