dimecres, 28 de desembre de 2011

L'arbre del calendari...













Obra de l’Emil LajosKovács  

L’arbre del calendari
està a punt d’acomiadar
les últimes fulles,
enrere queda la primavera
l’estiu l’hivern i la tardor.

El sol s’ho mira com sempre.
La lluna abraça la vida.
L’amor s’atura aquí i allà...
no sé si hi ha algun
lloc que passa de llarg.

Totes les flames adormides
s’encendran en un sol foc.
Els estúpids com sempre
bavejaran estupidesa.
Els embafats de creu
no us els escolteu...

Els rics de cor, aquests
per sort no cotitzen a borsa...
De cada calendari
només en queda
poema i metàfora,
vida i records...
onatge

6 comentaris:

  1. Poema i metàfora, i un any bellíssim, de grat onatge.

    ResponElimina
  2. Els /les que hem arrencat fulls de molts calendaris, ja no ens impressiona gaire que l'any comenci o acabi, el que si fem es desitjar a tothom que el proper, sigui sempre més feliç que el passat...
    Bon Any al far,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. tens raó onatge els rics de cor no cotitzen en borsa però seria tant bell viure en un món on el cor substituís la cobdícia! que l'any 2012 et porti encar més inspiració i poesia i molta riquesa d'afectes i d'amistat!

    ResponElimina
  4. El que queda d'un calendari, el que queda del dia.

    ResponElimina