Obra de Andreja
Hojnik Fišić
Poema de la Llibretada...
Dies de fred i
glaç,
sense
el teu somriure,
i
la lluna emboirada,
ni
rosa ni espines...
Tinc
un temps per mirar enrere.
Un
temps sense camí de retorn.
Un
temps de record i enyor,
madurar
és tenir enyor.
La
temporalitat en la vida.
De
vegades els sentiments arrelen tant,
que
se’ns mengen la vida,
no
queda temps per viure,
se’ns
acaba l’aire,
i
és difícil respirar...
onatge
Madurar sentint l'enyor, però caminant cap endavant, sense pressa, descobrint la riquesa del moment present.
ResponEliminaDe vegades els sentiments se'ns mengen la vida però això no ho podem eternitzar, no ho hauríem d'eternitzar, crec que hem de procurar que els sentiments no ens barren el camí sinó caminar amb ells però caminar.
ResponEliminaEl temps mai té camí de retorn, per això hem de viure plenament cada instant, per no haver de penedir-nos del que podíem haver fet i no vam fer. Sempre hem de mirar endavant amb sentiments positius...
ResponEliminaPetons fins al far emboirat,
M. Roser
Respirem intensament i que l'aire no fineixi...que la poesia i els bons moments t'acompanyin una abraçada nadalenca onatge! que tinguis unes bones festes!
ResponEliminaLa vida passa massa ràpid, poeta. Haurem de fer el possible per menjar-nos nosaltres la vida abans que ens mengi ella a nosaltres...
ResponEliminaBones festes, company! ;)