De dos silencis
respirem un sol crit,
a les arrels hi tenim
l’alfabet dels desigs,
en pouem fins que
esdevenim poema
de vida, resseguim
els llavis dom dos
deserts en busca
de cruïlla per
trobar l’aigua que
calmi la set,carícies orfes,
sentiments a cor obert,
dona i home
a l’enclusa de la vida,
foc a la hipocresia,
paraules al mur
de la vergonya,
després de pluges
i tempestes, sempre
queda una lletra,
que cap campana
t’atemoreixi ni
cap cel governi
la teva vida,
compartim fins
que puguem compartir...,
estimar no és agredir.
onatge
Bona pintura per acompanyar el poema; bon poema per acompanyar la imatge.
ResponEliminaBon dia, onatge.
Dos silencis que s'uneixen, dues persones que s'estimen compartint aquest silenci, fins esdevenir poemes...
ResponEliminaUna abraçada cap el far, que resta en silenci.
M. Roser
Estimar... quin verb més bonic!
ResponElimina