dijous, 28 de juny de 2012

Inacabat. (Puc..., acabar-lo)

















Puc volar
amb els estels,
ser fràgil
amb l’aire,
ser flama
amb el foc.

Puc ser
ferida i carícia,
terra amb la pluja,
cançó als teus llavis,
el somni del meu somni,
la petjada del camí.

Puc ser
el caliu del fred,
ser amb tu
el que sóc,
els pètals de
la flor del record.

Puc ser la paret
que bressoli la teva ombra,
ser el nen del conte,
el pol·len del teu jardí,
la companyia de
cos present.

Puc ser
vaixell de paper
al viatge del teu mar,
ser el rumb
de les meves il·lusions,
ser les llàgrimes
del meu plorar.

Puc caminar
damunt de les aigües,

NO!
onatge



6 comentaris:

  1. Em suggereix l'etern dilema entre el poder i el voler. Jo et diria: si ho pots fer, fes-ho! Perquè si no, el poema et quedarà eternament inacabat...
    Fa una calor sufocant: tria tu mateix entre una abraçada, un petó o una educada encaixada de mans :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Galionar gràcies per ser-hi..., mira trio el petó, sempre pot ser una alenada refrescant...

      Des del far amb bona brisa.
      onatge

      Elimina
  2. Moltes, moltes visions, somnis, desitjos que voldries i no pots abastar;i potser tampoc vols???. Tot està bé si hi ha consciència. Abraçada des dels mars de més al sud. Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carme, tens raó el poema és bressol de molts sentiments, enyors i penyores...

      Des del far amb bona brisa.
      onatge

      Elimina
  3. Veig que pots fer moltes coses, però tot té un límit, i penso que tot el que pots fer , no vol pas dir que ho vulguis fer...
    Jo puc i vull ser, la nota d'alguna cançó marinera, que arribi fins el teu far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola M. Roser estàs a la partitura de l'havanera de la meva vida...

      Des del far amb bona brisa.
      onatge

      Elimina