Als sembrats, pluja
i tempesta, sol
i la fornal de la lluna.
Llauro silencis
i sempre creix i floreix
el crit de la vida.
A la terra el poema
de les arrels...
A l’arbre de la vida
sol i ombra,
i a cada branca
el teu fruit en flor...
onatge
La vida és un poema arrelat a la terra, les vivències són els fruits que viuen a les branques del temps...
ResponEliminaI el far en veurà la florida!
Petons.
La natura és el lloc més preciat on podem viure. Ens hem allunyat però penso que hi tornarem :)
ResponEliminaPreciós poema!!