dijous, 7 de juny del 2012

S/T...













Als sembrats, pluja
i tempesta, sol
i la fornal de la lluna.

Llauro silencis
i sempre creix i floreix
el crit de la vida.

A la terra el poema
de les arrels...
A l’arbre de la vida
sol i ombra,
i a cada branca

el teu fruit en flor...
onatge

2 comentaris:

  1. La vida és un poema arrelat a la terra, les vivències són els fruits que viuen a les branques del temps...
    I el far en veurà la florida!
    Petons.

    ResponElimina
  2. La natura és el lloc més preciat on podem viure. Ens hem allunyat però penso que hi tornarem :)
    Preciós poema!!

    ResponElimina