Plovisqueja....
Plou. No, només
plovisqueja.
Ara les fulles semblen
d’argent,
de bonze, les de color de
vent.
La teva cara és un poema de
vida.
Plovisqueja, els ocells
estan arraulits,
els gats amagats, les
plantes
ufanoses i trempades, les
pedres
tenen ànima i vida pròpia.
Els campanars tenen els
campanes
aturades, l’àngel beneeix
la pluja.
D’alguns balcons treuen el
cap
un gerani; al passeig les
palmeres
danses d’alegria, els bancs
buits.
Plovisqueja, en cada gota
el ves d’un poema, el verb
net de gramàtica, tres
vocals
i una consonant, la
cal·ligrafia
dels núvols, l’escala del
cel...
Olor de pa cuit amb llenya.
Les barques amb la metàfora
a la sorra, els rems fan
mots creuats, el far em fa
l’ullet.
Plovisqueja als teus llavis
creix la fertilitat del desig...
onatge
M'agrada aquest plovisquejar constant que cala arreu, fent creixer la fertilitat del desig. Bon poema!
ResponEliminaBenvinguda la pluja fina que dóna vida i treu la pols a les coses. I a més, un luxe abastable per als sentits que la contemplen.
ResponEliminaVeig que la pluja ens inspira, a casa teva plovisqueja a casa meva també plou...
ResponEliminaSón tantes les coses que necessiten una bona ruixada, de vegades cal posar la vida en remull!
Passo per davant del far a veure si també em fa l'ullet!!!