Dues copes de paraules
i un plat
d’accents.
Un brindis
prenyat de desig...
Dos éssers,
dona i home
a la mateixa
jungla,
on primavera i
tardor
llauren i
sembren vida.
Amb gramàtica
escrivim
el nostre dia
a dia...
Estimem la nostra
nuesa
per això la
respectem.
Traspassem
fronteres
agafats de la
mà.
A la teva pell
ressegueixo
el poema sense
paraules.
Ens coneixem
de fa temps,
encara ens
podem mirar als ulls...
Sabem llegir
els mutus silencis,
i la revetlla
dels somriures.
Cantem amb la
música
dels
sentiments, dues veus,
dos ritmes, la
mateixa
cançó de vida,
dues
tempestes, la
pluja per tots dos.
Venim d’una
primavera,
som fulles de
tardor,
anem junts a
l’hivern
on el xiprer
creix amb nosaltres.
Ara és temps
de cafè
i receptes
d’herbolari, menjar
poc i pair bé,
per fer tard
no cal córrer,
que on anem
és dins de
nosaltres...
onatge
Què faríem sense les lletres?
ResponEliminaTens un do amb les paraules onatge!
Salut i abraçada!
Suposo que això és un cant a envellir junts, molt ben descrit...
ResponElimina"Ens coneixem de fa temps, encara ens podem mirar els ulls", sempre cal mirar-se als ulls, faci poc o molt , de la coneixença...
Bona nit en la tranquil·litat del far.