Em vesteix el sol
em despulla la
lluna,
m’acarona el
vent,
m’abraça el
mar,
al fred de
viure, el teu caliu.
Les emocions al
clima
dels desigs…
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
La natura metafòrica t'estima i et dona caliu...
ResponEliminaDesigs climàtics!!!
El tu, és el tot :)
ResponEliminacom ja et vaig dir en un altre post, desitjo, i espero que estiguis bé, un petonet
Que maco llegir-te...
ResponElimina