Fotografia de FRIDA
Per tu Dona
La Terra és Dona, el món és masculí,
aquí rau l’etern divorci. L’aire masclista ofega, aixafa, nega, destrueix, i
qui té dret a fer que l’aire sigui masclista?
L’estupidesa dels homes nascut de dona,
la perpetuació
de la mala educació com a persones a través
dels segles..., i només perquè els homes ja els va bé?
Ningú no té dret a esclavitzar a ningú, ni
físicament ni encara menys mentalment...
Ens vam equivocar –i encara ens
equivoquem- educant nenes i nens en lloc d’educar persones... Una religió que
nega a la dona coma persona per impura, no és una religió és una masturbació
del pensament i la consciència...
Ningú no s’ha de sotmetre a ningú, i
encara menys la Dona a l’home per més que ho diguin tots els sants que no
sabien de què parlaven, o és que ja combregaven dels masclisme...
No hi ha manual d’instruccions per
viure, senzillament s’ha de poder fer en llibertat i per voluntat pròpia, i no
pas per imposició.
El gust del masclisme sempre és àcid,
amarg, indigesti i destructiu... Els que amb sotana llarga o curta o arremangada
parlen tant de matrimoni, val més que callin, no en tenen ni idea, no s’han
casat mai i no es poden posar a la pell de ningú, només els agrada furgar l’ànima
i al consciència...
Ningú no pot dictar decrets sobre el cos
de la dona, ni acotar els seus drets com a persona. Els “homes” abrigats per al
societat, encara són un virus maligne... La Dona té dret al seu propi cos, no a
la manipulació o esclavització de cap tipus.
La Dona no és un objecte de plaer, és un
ésser sencer! La mitja taronja només existeix quan l’has tallat amb un
ganivet... Dona i home no és un maridatge entre sexes, ha de ser el llaurat i
els sembrat entre dues vides amb mirada pròpia, mirades diferents envers el
mateix horitzó.
En nom de l’amor no es pot fer cap
guerra soterrada amb resultat de mort per la Dona... L’amor no és una arma, no
és una presó, ni una imposició, ni un decret, no és un càstig ni un crim, no és
un additiu..., ni una fórmula magistral, ni una dosi, tampoc no és una hipoteca
de per vida.
Amor és una relació de llibertat en
llibertat, donar la mà sense prendre-la... La relació entre Dona i home ha de
ser de tu a tu, d'igual a igual.
La vida de la Dona per ser dona, no ha
de ser una lluita constant, no ha de demanar permís a ningú. Ella és la
mestressa del seu cos i la seva vida.
Algú pot discrepar, però no anar-hi en
contra.
Per tu Dona.
onatge, 4 març 2012, migdia
Un excel·lent i molt bonic homenatge a la dona. Es mereixen tot això i molt més... Probablement hauran de passar molts segles per pal·liar tot el mal fet envers a elles.
ResponEliminaUna forta abraçada, poeta! ;)
Jo estic contenta de ser dona, i de llegir el que tu dius!
ResponEliminaI jo com l'Helena també. Gràcies, onatge, per dir-ho tant clar i tan bonic.
Elimina(És curiós que si faig "d'ocupa" a un altre comentari, a vegades cola i aconsegueixo que quedi)
Provo sort, un cop més!
I jo, com l'Helena i la Carme.
ResponEliminaGràcies.
Estimat Carles, snif snif, gràcies infinites.
ResponEliminas'agraeix que algú de tant en tant s'adoni d'algunes coses.
una abraçada.
Gran i emotiu i bell escrit onatge! i la incomparable Frida presidint...una abraçada que espero t'arribi dalt del far! gràcies!
ResponEliminaOrgullosa com totes les dones ´d'aquí i de fora.
ResponEliminaGràcies.Sempre agrada llegir aquests adjectius
, gairebé poemes...
gràcies per l'homenatge, onatge,
ResponEliminanomés per ser dona
=;)
Tant debo tots els homes tinguesin els teus sentiments, seria un mon meravellos!
ResponEliminaun petonás maco
Molt bé!!! quina raó té la Lucia quan diu que tots els homes haurien de ser com tu, llàstima que no és així i cada dia augmenta aquest masclisme embogit que sega tantes vides.
ResponEliminaAgraïda
Gràcies, és bonic, aquest homenatge amb motiu de la diada de la dona, és bonic navegar pels teus onatges...
ResponEliminaMoltes gràcies per la sensibilitat i intel·ligència!
ResponEliminaGràcies, omatge!
ResponEliminaEncara queda feina... però el teu acompanyament sempre ho fa més fàcil!
Una abraçada que t'arribi!
Onatge, penso que el fet de viure és tan bonic, que ningú té dret a espatllar-lo...
ResponEliminaGràcies pels teus comentaris, primer com a dona, però també com a persona...
Petons de gratitud, camí del far.
Gràcies a totes i a tu. En algun moment m'he fet posar vermell. Tinc defectes com tothom i no sóc ni pretenc ser perfecte... Però hi ha coses que amb dos dits de front com deien els avis, no es poden ni permetre ni tolerar... I encara persisteix un burka invisible i una frontera de vidre... Sóc pare d'una noia de 22 anys i conversant amb ella, conductes que creia que havien passat o caducat, encara són molt vigent entre una part dels nois... Hem avançat molt però encara ens falta molt.
ResponEliminaDes del far una abraçada de persona a persona.
onatge
Carles? Carles?
ResponEliminaNo crec que siguis el que Carles que conec, em sorprendia molt.
Bona reflexio i millor tema, Frida Calho, la seva vida, el seu accident, el seu dolor fisic, el seu amor triacionat....
Pero la realitat es ben diferent, hom parla i parla pero a l'hora de la veritat tot es buit, tot es traïció, tot es mentida.
Això es el que sempre he trovat i per aixo ara camino sola, no vull mes mal que vingui de fora. Haig de curar mases ferides, porta temps, no en tinc...