ARA!

Dol als ossos...

Però també tens

dol al cos que fa

tan de temps que

no veu el sol.

Tanca la ferida

ni que quedi la cicatriu...

Sí ja ho sé

tens tres patiments

i un dolor,

però la vida viu cada dia,

i et ve a buscar,

no li donis carbassa...

Gaudeix del silenci

però no t’hi casis.

Tots els camins

tenen els seves pedres,

però no és motiu

per aturar-se.

No consagris els teus

llavis al demà,

aquest demà sempre és un

temps que no arriba mai...

No deixis que se’t

faci una durícia al cor.

Viu!, i comença avui,

des d’ara mateix.

Escolta la lluna quan parla

i forja dintre teu.

O quan el sol et dóna tremp.

Amara’t del pol·len

de la flor amb pètals

de solitud, però

no hi arrelis...

Obre’t a la vida

sense anar amb

el cor a la mà,

però surt enfora...

Si engendres llàgrimes,

plora, però no dansis

sempre en un ball de llàgrimes,

però no les reprimeixis

elles et fertilitzaran la tendresa.

Obre bé els ulls

i veuràs que al vida somriu.

No et tanquis a la

cambra fosca, surt enfora.

Sempre hi ha una flama

que no crema però

encén el caliu, també

hi ha la teva...

No són consells, ni tan

sols recomanacions, només

és un crit a que visquis...

Comença. Demà no.

ARA!

onatge