dimecres, 11 d’agost del 2010

Tu ets la llum...


Treu-te els vidres *

de la sang,

quan et miris

al mirall seràs tu

i no la ferida oberta

que veus ara...


Treu-te el llençol

del passat, només

així podràs estimar.


No busquis la claror,

tu, ets la llum. . .


onatge

10 comentaris:

  1. “No busquis la claror,

    tu, ets la llum...”

    M’agrada veure les coses entre ombres i claror i, també, m’agrada que el camí s’il•lumini quan el trepitjo jo.

    Això és que sento i penso.

    M’agrada’t aquesta poesia, Onatge.

    Una abraçada, des de Sinera.

    ResponElimina
  2. Suposo que quan tu camines pel camí, llavors es fa la llum... És molt important saber què pensem i sentim...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  3. Així comença una tornada d'una bona cançó del Miquel Abras. Segur que t'agradaria!

    ResponElimina
  4. He vingut atreta per la llum...Com les falenes. M'ha encantat.

    ResponElimina
  5. Sembla que la llum ens atreu a moltes. ÉS bonic que et diguin tu ets la llum!

    ResponElimina
  6. Albert B. i R. Conec algunes cançons del Miquel Abras a través de la meva filla, però aquesta no la coneixo.

    Salut camarada.
    onatge

    ResponElimina
  7. Pilar sens llum o flama...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  8. Carme cada cor té la seva llum...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  9. Frases sàvies, em faran servei. Ah! Ja no tinc llençol i només em queda una cadena, però... està feta de MEL de romaní.

    Agraïda...

    ResponElimina
  10. contraclaror a cada bugada perdem un llençol... Aquesta mel també va bé pels refredats...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina