diumenge, 29 d’agost del 2010

Un temps absent...













Obra de Carme Rosanas



Un temps absent...

L’enyorament

t’abraça però

no t’estima.


Et poua la sang

de les entranyes

però tu bategues

a flor de pell...


Quan ve la mort

ens hauria de

deixar cinc minuts

per acabar el poema,

llimar la rima...,

humitejar els llavis

amb l’última besada,

i entre dues mans

un bateig d’eternitat...


Que s’esperi cinc minuts

que encara no me

rentat les dents,

vull veure la mar

i ara està núvol i gris...,

he de donar esmorzar

a la gateta, té gana,

i encara no és tardor

i vull un llit de fulles,

no és primavera

i no tinc pètals

per acompanyar al poema.


Que s’esperi cinc minuts,

crideu-li ben fort

que ho senti, a mi

només em queda

un fil de veu...


Doneu-me pomes

de Lleida madurades

amb el sol de

la meva terra...


onatge



Màrius Torres



20 comentaris:

  1. Gràcies onatge, finalment els aniré enllaçant al meu mateix post. Així serà més fàcil trobar-los. En Víctor Pàmies també els anirà col·leccionant.

    ResponElimina
  2. Carme gràcies a tu. Veig que va prenent embranzida...

    Des dels estels...
    onatge

    ResponElimina
  3. Cinc minuts per acabr el poema...res més a dir
    Un plaer!

    ResponElimina
  4. Joana, sempre tenim un temps absent... Gra`cies per ser-hi.

    Des dels estels...
    onatge

    ResponElimina
  5. molt bonica la teua tria. jo també m'hi he sumar.
    Gràcies

    ResponElimina
  6. Un tendre homenatge a Torres i a les pomes de Lleida!

    ResponElimina
  7. Tots els seus poemes són meravellosos. Però aquest m'ha robat el cor! Gràcies Onatge per desvetllar-nos aquesta poesia.

    Abraçades grans,

    Mònica

    ResponElimina
  8. “...Així, un núvol es fon i deixa el cel més blau.
    Així, una fulla pensa que es fa lliure quan cau,
    i s’apaga aquest vespre tan lent i tan segur,
    sobre els camps, pels camins on ja no va ningú.
    Així en la fosca es perd el pas d’un vagabund...
    Déu meu, estic a punt.
    Ja vençut, però encara sota el meu estendard.
    -més tard, potser seria massa tard...”
    (Màrius Torres)

    Per l'admiració i l'estima que li tinc a l'obra de Màrius Torres i també a la seva persona, imaginada a través de les lletres, us agraeixo aquest homenatge tan bonic que entre tots li esteu fent al Màrius. Atès que ara m'és impossible, potser el meu vindrà a finals de desembre, en l'aniversari de la seva mort.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. No sóc gaire entes aen poesia, però M Torres sempre m'ha "transmès" sensacions especials. aquest poema no el coneixia , gràcies.

    ResponElimina
  10. Joana, Cèlia, Mònica, galionar i Mireia, gràcies per la vostra companyia... Em fa vergonya dir que el poema "Un temps absent" és meu, com una petita mostra de la meva admiració per Màrius Torres.

    Una abraçada a totes.
    onatge

    ResponElimina
  11. Màrius Torres: Un metge que feia versos. Al menys així és com es definia personalment.

    Veig que, avui, tots ens recordem de tan insigne poeta. Jo, també l’he recordat al meu blog. Què més podem dir o fer, que no sigui tornar a llegir els seus poemes ?

    El darrer que escrigué i com molt bé la Pilar ens ha mostrat, potser és el que més m’emociona:
    " Dolç àngel de la Mort,
    si has de venir, més val
    que vinguis ara."


    També des de Sinera,

    ResponElimina
  12. Maria Consol gràcies per ser-hi...

    Des dels estels...
    onatge

    ResponElimina
  13. Onatge un magnific poema del qual no te n'has d'avergonyir....perquè és genial, tendre, agosarat i bell i no desmereix gens ,al contrari....que millor que un homenatge poètic a un poeta!

    ResponElimina
  14. Hola Elvira FR, gràcies per ser-hi... Em va semblar que era la millor manera de donar-li una mica de llum...

    Des dels estels...
    onatge

    ResponElimina
  15. Onatge, cinc minuts... donen per a molt poca cosa quan saps que arriba el moment de l'adéu! Segur que en perdíem bona part mirant com les busques del rellotge s'escolen implacablement.

    Cal tenir la feina feta abans! O deixar-la programada! :-)

    Gràcies per afegir-te a l'homenatge, Onatge.

    ResponElimina
  16. vpamies gràcies a tu per llaurar... Els cinc minuts s'entén que és un temps metàforic...

    Des dels estels una encaixada de mans.
    onatge

    ResponElimina
  17. Francesc gràcies per ser-hi...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  18. Crec que entre tots ens està sortint un homenatge bastant variat i complet, cadascú a la seua manera, com ha de ser.

    ResponElimina
  19. noves flors, és tal com tu dius, la unió fa la força, en aquest cas força complert...

    Des dels estels...
    onatge

    ResponElimina