divendres, 13 d’agost de 2010

Temps més enllà...



Temps més enllà

dels vidres de la finestra.

La porta oberta.

M’agrada respirar la pluja.

Respirar l’olor de terra neta

si no fos pels homes...

La pluja tot ho vesteix

de gran fertilitat.

Ara que plou el temps

es gronxa a l’hamaca.

Tot restà suau i tranquil.

Un somriure humitejat

per les gotes de pluja.

En silenci per no

trencar la cançó.

L’encens lentament

va escampant la

seva bufanda

per tota la casa.

Els rellotges s’aturen

rendits davant

de la bellesa.

les gotes de pluja

semblen joies

damunt de la terra,

a la vida.

Els arbres s’extasien profundament.

Amb la pluja s’entendreixen

les ferides, dels mots un esqueix,

el poema fertilitzat a des dir...

Les teulades emplujades.

Les flors amb la nuesa

a punt de florir.

La mar sembla una gibrella

de cristall, plena a vesar.

La pluja s’enduu la

virginitat del poema.

Visca l’abraçada.

La besada als llavis

humits de pluja.

El bosc és un altar de vida

sense consagrar res,

només vida i més vida.

La pluja té la força

de la feminitat...

L’aigua ressegueix les valls

amb la força dels seus rius.

Uneix continents pels

camins del mar.

I retorna sempre als camins

que li han estat robats.

La pluja sempre és un

esclat de vida,

menys quan surt de mare

que llavors pot ser de mort.

Amb la pluja floreixen

velles espines de sant Jordi.

I antics somriures que

ja no tenen el seu florir.

Cos mullat, cos acariciat.

La boira embolcalla el far.

Si plou i fa sol, la platja

sembla un joier de cristalls.

Quan era petit em deien

que la pluja eren llàgrimes del cel.

encara sóc petit...

però sé que el cel no plora,

el cel només és el

barret de la vida,

o un dels barrets...


onatge




16 comentaris:

  1. imperdible un bon estiu també per a tu i que et sigui propici...

    Salut camarada.
    onatge

    ResponElimina
  2. Un temps que es gronxa a l'hamaca i una platja femenina; ja va bé com a escenari, ja.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. Francesc com tu dius la platja quasi sempre és femenina i sempre és viatge i proximitat...

    Salut camarada.
    onatge

    ResponElimina
  4. Plovent, amb sol, amb aire, amb boira...És un plaer la descoberta del paisatge, resseguint sense pressa les teves frases poèticas.
    Bell!

    ResponElimina
  5. Reconciliar-se amb l'entorn, sentir la nostra fragilitat i la nostra brevetat fa més intens el nostre sentir. El meu professor de ioga en diu "mirada interior" i és molt saludable.

    ResponElimina
  6. La pluja ja ho té, que és molt poètica!

    ResponElimina
  7. Més enllà del vidres de la finestra.... hi podem trobar un món ple de vida o d’absència. Potser depèn del color del vidre que vulguem mirar.
    M’ha encantat.

    Una abraçada... des de Sinera.

    ResponElimina
  8. L'exaltació de l'esperit davant l'espectacle de la pluja; vet-ho aquí un dels plaers més intensos de què podem gaudir. Faig meva l'essència del poema i així en gaudeixo sense haver-lo hagut de compondre.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. M'ha transportat a una tarda de pluja totalment, a una pluja de trada d'estiu, m'ha agradat...!!!

    ResponElimina
  10. Pilar les meves frases poètqiues que dius tu, potser només són un intent de digestió de sentiments...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  11. Sílvia, tot és una mirada interior compartida a l'exterior...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  12. Albert B.iR. La pluja ho fertiltiza TOT...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  13. Maria Consolo m'agrada que les meves humils paraules arribin a la teva Sinera...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  14. galionar qui no té un poema de pluja, una carícia de pluja, una absència i solitud de pluja...?

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  15. Natàlia les paraules sempre són un viatge...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina